Filoeleutheria

17 Novembre 2012

Sobre els catalans i altres ètnies

Filed under: Antropologia,Filosofia batxillerat,Societat — agrinan @ 00:43
En la línia de mostrar-vos la capacitat de certs sistemes taxonòmiques d’actuar naturalitzant i mostrant irrevocables determinades desigualtats socials, vaig aturar-me en el paper del concepte “ètnia”. Recordeu la pregunta que vaig fer-vos: “Els catalans, som una ètnia?”. Automàticament us va semblar inacceptable que qualifiquéssim que els catalans fossin una cosa així, en la mesura que, efectivament, “ètnia” és una noció identificada amb “raça”. Ja sabeu el paper que en les polèmiques actuals juga el superdenigratori qualificatiu de “nacionalisme ètnic”, una d’aquelles expressions que mai clarifiquen què fa d’un nacionalisme alguna cosa “ètnica” i quins nacionalismes no ho són d’ètnics. La pregunta que us vaig fer era a les hores inevitable. “Si els catalans no som una ètnia, perquè ho són, per exemple, els bosnis?”.
Certament, la noció d’ètnia és no menys problemàtica que la de raça, també per causa de l’escàs rigor amb que és utilitzada. En un sentit estricte, serveix per designar un grup humà que es considera a sí mateix diferent dels altres i vol continuar sent-ho. Si ha expressat una vocació d’autogovern l’ètnia pot reclamar ser reconeguda com nació. En qualsevol cas, ètnia  ‑del grec ethnos‑ vol dir simplement poble. Els bosnis, els zulus, els sioux, els vietnamites, els tuareg, els francesos, els catalans i els argentins són, per posar sols uns quants exemples, en el just sentit de la paraula, ètnies o grups ètnics. Lévi-Strauss ja advertia com comunitats distingides pel gènere de vida, la moralitat, el pentinat i la vestimenta ‑ell citava en concret el cas dels hippys‑, reuneixen tots els atributs del que l’antropologia estudia com a ètnies, de tal forma que és del tot adient referir-nos, com hem fet, a les formes de diversifica­ció cultural que han nascut a l’ombra de la pròpia vida urbana com si es tractessin de noves etnicitats.
El problema rau en quan el terme ètnia és confon –i es confon sistemàticament– amb el de raça. Aquest malentès està generalitzat, de manera que els mots encreuats d’El País, posem per cas, s’entesta gaire bé a diari en convidar a col.locar el mot ètnia per resoldre l’equivalència de raça. S’ignora per sistema que les diferències entre “races” se suposen d’ordre genètic, mentre que les que separen les ètnies han de ser culturals. Així, com esmentava en l’exemple inicial, els bosnis, els croates i els serbis en guerra a l’ex-Iugoslàvia són classificats per les taxonomies “racials” com eslaus del sud, i, efectivament, no presenten cap tret fenotípic que permeti distingir-los els uns dels altres. En canvi, els serbis es defineixen per ser cristians ortodoxes; els croats, catòlics, i els bosnis, musulmans. Tots parlen serbo-croata, però els bosnis i els croats escriuen amb lletres llatines i els serbis en ciríl.lic. Tots tres grups addueixen raons històriques per defensar les seves postures en el litigi bèl.lic.
Malgrat que allà on utilitzem l’expressió poble podríem substituir-la per ètnia, aquest darrer terme s’empra de forma gaire bé exclusiva per al.ludir a grups, produccions i conductes no euro-occidentals. Allò “ètnic” correspon sistemàtica­ment, en la imaginació social majoritària, al que és inferior. Hi ha molts exemples de l’ús discriminatori del mot “ètnia”, i sempre en aquest sentit de “ells ètnics, nosaltres normals”. Així un estrany criteri estableix, per exemple, que el cus-cusés un menjar “ètnic”, però no la fabada, d’igual forma que un restaurant senegambià o peruà resulten ser “ètnics”, però un fast-food o una pizzeria no. Les danses dels sufís o el so del sitar són “ètnics”, però ningú perquè no són un vals o una cançó dels Beatles.
Parlar de “minories ètniques”, per referir-se a pobles que es consideren agreujats en les seves relacions amb les majories ètniques amb o sota les que viuen, també sol implica el mateix ús discriminatori del terme. A l’informe sobre l'”estat dels pobles” que publica Cultural Survival apareixen consignats en termes d’igualtat els taïnos de Cuba; els peches de Cuba. els boiximans de Namíbia i Sud-àfrica, els penan malaisis, els algonquins canadencs…, però també els catalans d’Espanya i França, els saïmis escandinaus, els bretons francesos, els gal.lesos britànics i d’altres pobles euro-occidentals amb contenciosos pendents amb els Estats en els que s’integren. Per contra, la premsa s’entesta en qualificar d'”ètnics” exclusivament els conflictes que tenen com a escenari països no occidentals, mentre que contenciosos que seria del tot precís designar com a ètnics i que tenen lloc a Europa occidental no són mai reconeguts com a tals. Són “ètnics”, així, els conflictes entre tàmils i cingalesos, karens i birmans, txetxens i russos, armenis i àzeris o serbis i croats, però mai és reconeix com a ètnics conflictes que clarament ho són, com el que té lloc al País Basc ‑que és “nacionalista”‑, el que enfronta a unionistes protestants i republicans catòlics a Irlanda del Nord ‑que és “religiós”‑ o a balons i flamencs a Bèlgica ‑que és “lingüístic”‑. Encara conservo un retall de diari que mostra com, al febrer de 1993, The New York Times publicava un mapamundi dels “conflictes ètnics” arreu del món, on Europa Occidental i els Estats Units ‑un any després dels aldarulls de Los Angeles‑ apareixien completament lliures d’una plaga que afectava exclusivament al Tercer Món. A Africà, segons el mateix informe, tampoc hi havien conflictes “ètnics”: a Burundi, Txad, Libèria, Senegal, Ruanda i d’altres països les lluites entre ètnies eren directament tildades de “tribals”.
Font: EL COR DE LES APARENCES – Bloc de Manuel Delgado
.
Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: