Filoeleutheria

20 Desembre 2011

Éssers humans i persones

Filed under: Antropologia,Ètica,Filosofia batxillerat — agrinan @ 17:53

És possible donar un significat precís a l’expressió “ésser humà”. Podem utilitzar-la com a equivalent de “membre de l’espècie Homo sapiens“. Si un ésser és membre d’una espècie determinada és quelcom que es pot establir científicament, mitjançant un examen de la naturalesa dels cromosomes en les cèl·lules dels organismes vius. En aquest sentit, no hi ha dubte que, des dels primers moments de la seva existència, un fetus concebut per pares humans és un ésser humà, i això també és vàlid per al més greu i irreparable retardat dels “vegetals humans”. Hi ha un altre ús del terme “humà”, que fou proposat per Joseph Fletcher, un teòleg protestant i prolífic autor d’escrits sobre problemes ètics. Fletcher ha compilat una llista del que ell anomena “indicadors de la condició humana” que inclou els següents: consciència de si mateix, domini de si mateix, sentit del futur, sentit del passat, capacitat de relacionar-se amb els altres, de preocupar-se pels altres, de comunicació i de curiositat. Aquest és el sentit del terme que tenim present quan elogiem algú dient que és “un veritable ésser humà” o que té qualitats realment humanes”. Quan diem això no ens referim, per descomptat, que la persona pertanyi a l’espècie Homosapiens, cosa de la qual, com a realitat biològica, rarament es dubta; el que donem entenent és que els éssers humans posseeixen, d’una manera característica, certes qualitats, i que aquesta persona les conté en un grau superlatiu.

Aquests dos sentits d'”ésser humà” se superposen, però no coincideixen. El fetus, el “vegetal humà” greument retardat, incloent-hi el nounat, són tots indiscutiblement membres de l’espècie Homo sapiens, però cap d’ells no té consciència de si mateix, ni sentit del futur, ni la capacitat de relacionar-se amb els altres. Per això, l’elecció entre els dos sentits pot significar una important diferència pel que fa a la manera com responem qüestions com ara si el fetus és un ésser humà.

Amb la finalitat d’expressar clarament el que vull dir, deixaré de banda, de moment, l’enganyós terme “humà” i utilitzaré en canvi dues expressions diferents, corresponents als dos sentits d'”humà”. Per al primer sentit, el biològic, simplement faré servir l’expressió, incòmoda però precisa, “membre de l’espècie Homo sapiens”,  mentre que per al segon sentit utilitzaré el terme “persona”.

Lamentablement, l’ús del terme “persona” és, en si mateix, susceptible de despistar, ja que és una paraula que s’utilitza sovint com si volgués dir el mateix que “ésser humà”. Tanmateix, els termes no só equivalents; hi podria haver una persona que no fos membre de la nostra espècie. També hi podria haver membres de la nostra espècie que no fossin persones. La paraula “persona” té l’origen en la paraula llatina que designa la màscara utilitzada pels actors en el teatre clàssic. Quan es posava una màscara, l’actor indicava que estava representant un paper. Posteriorment, “persona” va arribar a significar algú que duu a terme un paper en la vida, que és un agent […] Si de cas, el que proposo és utilitzar “persona”, en el sentit d’ésser racional i autoconscient, per comprendre els elements del sentit popular d'”ésser humà” que no entren en el concepte de “membre de l’espècie Homo sapiens”.

Peter Singer: Etica pràctica (1979)

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: