Filoeleutheria

28 Setembre 2011

Diferències culturals? El coneixement de “l’altre”.

Filed under: Antropologia,Comentari de textos,Filosofia batxillerat — agrinan @ 07:09

.

.

¿Qué son las diferencias culturales?

Cristian HORMAZÁBAL

Quizás la escandalización que diariamente expresamos los occidentales por otras culturas, por la ablación de órganos sexuales en el África, por los derechos de las mujeres árabes, por los fundamentalismos religiosos y otras peculiaridades no sea demasiado diferente del extrañamiento que experimenten los no occidentales (esto es, el resto del mundo) ante nuestra extraña fórmula de “libertad” de unos basada en la opresión de otros; ante nuestra religión consumista del Dios llamado “Yo”; ante la proliferación de nuestros cultos fanáticos e idólatras por grandes marcas y famosas personalidades, de nuestros rituales de silicona y otras grotescas prácticas de embellecimiento por mutilación. No debería extrañarnos que “las demás culturas” se sorprendan ante nuestra capacidad de comunicarnos libremente (¿comunicar qué? cualquier cosa, no importa), de satisfacer deseos materiales a cualquier precio o de alterar nuestro estado de conciencia con alcohol y fármacos de diversos tipos; de nuestra insólita dificultad para establecer verdaderos lazos sociales o del triste vacío existencial que nos caracteriza como cultura.

Ante tales contraposiciones culturales o bien tenemos a quienes apoyan incondicionalmente la imposición forzosa de valores universales (democracia, libertad, etc.) sustrayendo de todo contexto las normas que rigen el comportamiento en otras latitudes (una empresa tan siniestra como imposible); o bien están quienes se desprenden de todo posicionamiento usando el comodín del “relativismo cultural”. Entre lo uno y lo otro no hay más que confusión y mucha, mucha, ignorancia.

Detengámonos a preguntar: ¿Qué queremos decir con diferencias culturales? A medida que avance la globalización de las personas y se profundice “el fenómeno migratorio”, será ésta la cuestión que teñirá nuestras relaciones. Se activará cada vez que encontremos distintas tonalidades de piel, acentos, idiomas, gustos, gestos o sentidos del humor a nuestro paso.

Siempre que nos topamos con “otra” -cualquier “otra”- persona, entra en juego eso que llamamos “cultura”: series de códigos que califican lo bueno y lo malo, lo que corresponde hacer en determinados momentos, cómo saludar, hablar, conocerse, despedirse, expresar el amor, la rabia o la frustración y un largo etcétera. Cabe preguntarse, entonces, si acaso las “diferencias culturales” son especiales en alguna medida con respecto a otras diferencias como las de género, edad, color de piel o de simple opinión. Hay quienes sostienen que dentro de una misma “cultura” las relaciones surgen y se mantienen de forma más o menos positiva porque existe un solo sistema de códigos compartidos (con respeto a preceptos morales, a cómo relacionarse con otros, a cómo expresarse, etc.). Quienes apoyan este argumento dirán que las diferencias culturales son necesariamente “superiores” a cualquier otra diferencia y que el “choque cultural” es consecuencia necesaria de “mezclar” distintas gentes. Así, “los otros”, los inmigrantes, aparecen como un problema para la convivencia porque rompen con el sistema de códigos de convivencia necesario para la vida en sociedad.

Tal respuesta es la más simple posible y también la más errada. Se trata de un razonamiento absolutista que, como toda verdad única e incontestable, fomenta la ignorancia, el fundamentalismo y el deterioro del sano ejercicio de pensar del ciudadano común. Esta idea, curiosamente promovida por el discurso político de los países occidentales desarrollados, de que “las diferencias culturales” son, primero, insalvables y, segundo, peligrosas para la convivencia, supone que toda diferencia es en sí absoluta y radical, es decir, asume que hombres y mujeres, adultos y niños, maestros y aprendices, homosexuales y hetetosexuales, patrones y obreros, ricos, pobres, blancos y negros “de una misma cultura”, por el simple hecho de compartir algunos preceptos de convivencia, son capaces de convivir sin mayores conflictos entre sí, e incapaces de relacionarse sin problemas con personas de otras culturas. Sencillamente, una falsedad rampante que esconde la infame idea de “pureza” de raza (europea en general o de cualquiera de sus países).

Con excesiva facilidad creemos que un ciudadano “puro” (que no existe) de una cultura bien definida (que tampoco), encontrará menos afinidades y más desavenencias con los de “otras culturas”, en prácticamente cualquier esfera de la vida cotidiana. Nada más lejos de la verdad, del día a día, que es que las “diferencias”, culturales o no, se dirimen en las relaciones concretas entre las personas según su capacidad para satisfacer necesidades que cualquiera tendría y que poco tienen que ver con el hecho de venir de un lugar o de otro: la necesidad de establecer relaciones de mutua confianza, de dar y recibir amor, de crecer con los demás, de sentir plenitud, de encontrar apoyo en momentos difíciles… ¿Acaso hay alguien, de alguna parte del planeta, de alguna “cultura” que no comparta estas necesidades mínimas de humanidad?

Las diferencias culturales, como todas las diferencias, se basan en una distancia. Superados los prejuicios que mantienen al obtuso encerrado en su ignorancia, la diferencia es el camino entre “mi manera de entender las cosas” y la percepción de otra persona, acaso de origen diferente. La “diferencia cultural” es el llamado a recorrer aquello que me distingue del otro y “crecer” incorporando nuevos conocimientos; es el espacio vacío entre mi percepción del mundo y la percepción de aquellas personas con las que me relaciono; la brecha que nos separa y nos mantiene unidos a otros y otras como personas únicas.

La interculturalidad es precisamente la gestión y la negociación diaria de esas “diferencias culturales”: la aceptación mutua a explorar el mundo de un “otro” que, en virtud de contar con un origen que no es el mío, es capaz de transmitirme una visión distinta de las cosas. La interculturalidad, más que un mar de conflictos, es la posibilidad de aprender, de crecer, de ampliar nuestra comprensión del mundo y de nosotros mismos, de cuestionar nuestros esquemas, de ablandar nuestros prejuicios, de salir de nuestra más natural y humana condición de ignorantes, haciéndonos más humanos.

Quienes nos son más radicalmente diferentes e incomprensibles, esos de las culturas que tanto despreciamos, son los que más puden enseñarnos a entender la avasallante complejidad del mundo. Sólo conociendo las culturas árabes, orientales, turcas, etc., Occidente logrará crecer culturalmente y salir de su ensimismamiento, cada día más caracterizado por la ignorancia, el narcisismo, el abuso de poder y la prepotencia.

Publicado en “EL HISPANO”, febrero 2004, p. 9. Publicación gratuita repartida en locutorios, centros cívicos, consulados, etc, para la población latinoamerica de Barcelona.  

FONT: http://filoantropologia.webcindario.com/diferencies.htm

 *

Anuncis

98 comentaris »

  1. No puc estar més d’acord.
    Els occidentals tenim el mal costum d’anar pel món jutjant tot el que veiem i, a més, de fer-ho a partir de la profunda creença que la nostra cultura és la més avançada i per tant la superior. És trist observar que la forma de pensar de la majoria està basada en una mena de “jo pertanyo a aquesta població i a aquesta cultura: LA correcta.” Però, al cap i a la fi, la forma que tenim de percebre el món està condicionada en gran part pel lloc de naixement. Tots els components de la cultura amb què ens hem criat formaran part de nosaltres tant si com no al llarg de la vida.

    Tot i així, estaria molt bé que tots poguessim seure una estona amb un xinès, un jueu o un turc -tant se val- i observar i aprendre els components amb què la seva persona s’ha anat formant. Simplement aprendre a empatitzar, deixant enrere els nostres criteris i només amb la certesa de que compartim amb aquesta persona el més essencial i humà.

    Att, Laura R. C.

    Comentari per Laura Rambla — 29 Setembre 2011 @ 18:26 | Resposta

  2. El propósito principal de este artículo es las diferentes ramas del racismo diferencia de género, ideología y cultura.
    Razona sobre las diferencias culturales i la manera de pensar de cada una de estas, tenemos una manera general de mirar las ideologías.
    Da por hecho que todos tenemos el mismo concepto de concretar un único pensamiento. Por lo tanto esta cuestionando la manera de pensar de la globalización.
    Att, Noemi P.

    Comentari per Noemi Pina — 1 Octubre 2011 @ 09:41 | Resposta

  3. M’ha fet pensar. Sincerament, crec que en el fons tots partim d’un mateix punt. Tots som iguals, és així, ens agradi o no. Som humans, tots tenim dret a equivocar-nos, tots tenim la nostra pròpia llibertat. Llibertat per pensar, expressar-nos, disfrutar, imaginar, plorar… Tots tenim el mateix sentit comú i la lògica per saber que després de caure -en tots els sentits que pot caure una persona-, ens hem d’aixecar; compartim les necessitats mínimes d’humanitat.

    El problema de tot això, és que ens centrem amb nosaltres mateixos i no som capaços de veure tot el que ens aporten o ens poden aportar els altres. En el dia a dia, sempre trobarem diferències amb tothom, però aquella petita o gran diferència és el que destaca i ens identifica, el que ens fa veure com és aquella persona, sigui anglesa, xinesa, italiana, etc.
    A la vida aprenem a viure a base de grans persones, i ni que aquelles persones no hagin estat de gran ajuda, les estimes i les necessites, perquè en realitat estan en el lloc més valuós del món, estan dins teu, i és aquell lloc on res ni ningú serà capaç de prendre-t’ho.

    Comentari per Marta Boladeres Lloses — 1 Octubre 2011 @ 15:23 | Resposta

  4. L’idea principal d’aquest article és que les diferències culturals entre els homes són les que fan que la convivència i les relacions es trenquin.
    Personalment, crec que la cultura no ha de fer distincions entre la manera de pensar, creure, obrar, reaccionar… que hi ha entre les persones. La cultura ens ha de fer lliures per poder entendre i acceptar les costums, tradicions, creences, rituals… dels altres. No ens tenim que sentir superiors, dominats pel relativisme cultural que entén que la convivència i l’entesa només són possibles dintre de la seva pròpia cultura.
    La meva opinió és que per sentir-nos més humans hem d’acceptar la interculturalitat, és a dir, poder aprendre dels altres, sentir-nos ignorants, treure prejudicis… Quan ens equivoquem necessitem ajuda i poder repartir la nostra col•laboració als altres. Les cultures d’Occident han de perdre prepotència, abús de poder i entendre i acceptar el que ens donen les altres cultures.
    Estic d’acord amb l’aportació que fa la Marta quan diu que “Tots som iguals, és així, ens agradi o no”. Les diferències culturals ens fan lliures i fan que ens acceptem tots tal com som.

    Comentari per Laura Gregori Borrell — 1 Octubre 2011 @ 21:11 | Resposta

  5. El que ens vol dir l’autor d’aquest article és que tots hem d’acceptar les altres cultures i aprendre els uns dels altres per poder conviure pacíficament en aquest món. L’autor ens dóna diferents exemples de que al igual que a nosaltres ens poden estranyar alguns costums de les altres cultures, a ells els poden semblar estranys els nostres, de forma que ens vol fer veure que cap cultura no és la millor, sinó que totes tenen les seves diferències i costums i s’han d’acceptar per igual. Vol que ens preguntem si podem jutjar als altres comparant-los a la nostra cultura, i es pregunta i ens fa reflexionar sobre què són les diferències culturals.

    L’autor ens va dient que hi ha diferències entre cultures, però es basen més en una distància que hem de saber afrontar i superar, i que hem d’acceptar una visió diferent de les coses per poder crèixer com a humans,conviure amb els altres i desenvolupar la nostra pròpia cultura.

    Crec que ens vol fer veure que totes les diferències que hi pugui haver en aquest món són i han de ser compatibles, ja que en cas contrari en lloc d’una convivència pacífica poden desembocar en greus problemes. L’autor jutja des del punt de vista d’algú que comprèn que tots podem conviure, però que hi ha qui no. Ens diu que Occident només podrà sortir de la seva prepotència i els seus abusos de poder coneixent les altres cultures.

    Penso que Occident no ha de jutjar als altres com ho fa. Ara contínuament emet judicis sobre els altres, i ho fa partint del convenciment de que la cultura occidental és la millor. Però la veritat és que si pot fer aquests judicis i intentar dirigir el món a la seva manera és perquè parteix d’una posició de força de la qual s’aprofita. Els països occidentals són forts econòmicament, militarment, creuen que tenen la millor cultura, per tant la volen anar imposant als altres. Molts cops ho intenten justificar dient que porten la pau i la democràcia, que les altres cultures són violentes, no poden seguir així,etc., però en realitat al darrere de tots aquests moviments de “portar pau i democràcia” hi ha interessos econòmics. I Occident tampoc no és que diguem un model de pau i convivència, si en el passat va donar lloc a fenòmens com la Inquisició, el nazisme, el comunisme… Quantes vides es van perdre en aquells temps? Com veiem, no només les altres cultures han originat guerres i morts. Amb això no estic dient que per això es pugui justificar la violència a Occident, a Orient o a on sigui, sinó que vull fer veure que cap cultura no és ni perfecta del tot ni dolenta del tot, i cap no s’ha d’imposar a les altres. Els Estats Units i Europa volen imposar el seu model de societat deixant de banda les altres cultures, quan en els seus orígens els EE.UU. es van formar de la barreja de cultures de tot el món i Europa és contínuament atravessada per moviments migratoris, més ara que les fronteres estan obertes i hi ha la globalització. El que cal fer en aquesta situació actual de constants intercanvis culturals a tot el món és, simplement, acceptar els altres i aprendre a conviure junts si no volem tornar a caure en els horrors del passat.

    Comentari per Piotr Szoldra — 2 Octubre 2011 @ 09:53 | Resposta

  6. Segons el meu punt de vista – jo que comparteixo “dues cultures”- és que cap cultura és superior ni inferior a cap altra. Cada cultura té les seves tradicions, festes,etc. i no som ningú per criticar-les. Tots som persones i hem d’aprendre a viure conjuntament i a respectar la seva cultura, tradicions… tots tenim la llibertat per expressar-nos, plorar, riure, relacionar-nos i demostrar els nostres sentiments. Tot i que, també –com bé es demostra a la fotografia- depèn de la cultura i del país on vas néixer i has crescut tens una forma de vestir i fins i tot de pensar per tota la gent que t’envolta i que, per dir-ho d’alguna manera, et manipula. No tenim cap dret a criticar les altres cultures, si com a mínim, no les hem viscut i saber el que pensen. Si tinguéssim una mica més d’empatia, podríem intentar d’entendre el seu punt de vista sobre la seva cultura, religió,etc.

    Comentari per Salwa Ashraf El Sayed — 2 Octubre 2011 @ 10:20 | Resposta

  7. Al món occidental ens creiem millors o mes lliures que altres cultures, perque no tenim una represio social i cultural com poden tenir ells davant d’alguns trets negatius que coneixem, com pot ser el portar bel o fer el ramadà. En canvi, nosaltres que ens creiem tan lliures i tan superiors a ells, no ens adonem que indirectament estem en la mateixa situació, ja que la nostra llibertat ens “esclavitza”; ens fa ser materialistes, egoistes, ambiciosos, competitius…
    Hem de buscar en les persones, deixant de banda les diferències culturals que ens separen, els valors autèntics que en totes les cultures ens uneixen, com l’afecte, l’amor, l’amistat, la generositat…
    Ens hem de quedar amb les coses positives de les persones, perque això ens ajudarà a entendre-les i a conèixer-les millor.
    Crec que hem de deixar de ser tant ignorants i de dir el que la societat vol sentir. Quan siguem suficient capaços de fer això, serem lliures per poder jutjar positivament o negativament.

    Comentari per Clàudia Trepat Garcia — 2 Octubre 2011 @ 12:46 | Resposta

  8. Penso que l’idea principal d’aquest article és que la diferència entre les diferents cultures porten a que els humans no convivim correctament. Penso que tots venin d’un mateix lloc, i que per aixo no hi han de haver tans problemes entre les diferents cultures. Tothom creu que la seva cultura es la millor pero ningu ens assegura quina es millor o pitjor sino que totes són iguals ni unes són millors ni són pitjors.
    Cada cultura te la seva forma de veure la vida, i no per aixó els humans hem d’estar en conflictes per discutir els problemes entre les diferents cultures. Ja que cada huma té els seus drets per expressar-se de la manera que ell vulgui i amb la cultura que les seves creences el fan pensar.
    Perque cada un es com és i se la d’acceptar tal com és.

    Comentari per Clàudia Serra — 2 Octubre 2011 @ 14:39 | Resposta

  9. Estoy totalmente de acuerdo con el texto, ya que el propósito del autor es hacernos entender que a partir de algunas diferencias superficiales como el color de piel, el acento, los idiomas, y las diferentes costumbres, todos tenemos los mismo códigos de convivencia que nos caracterizan como humanos, es decir que todos somos iguales a pesar de las diferentes formas de vida.
    La sociedad ha ido imponiendo nuevas formas de pensar en las que nos hace creer que una cultura, es superior a otra y subestimamos con violentos prejuicios, las ideologías de todas las demás.
    Personalmente, estoy entre dos culturas que tienen sus pequeñas diferencias pero a la que me he tenido que adaptar sin ningún problema, debido a que he contado con la ayuda de muchas personas no a sido difícil, porque de la cultura de la que provengo no esta tan difamada como algunas otras.
    Rechazamos y juzgamos inútilmente e injustamente a las personas sin conocerlas y no valoramos sus virtudes como seres humanos.
    Desde mi punto de vista, creo que el alternar con distintas culturas enriquece a las personas, ya que el simple hecho de tener una distinta religión o creencia no impide podernos relacionar y aprender sobre sus buenos comportamientos.

    Comentari per Mariel Martinez Malaret — 2 Octubre 2011 @ 16:42 | Resposta

  10. Creo que el autor tiene toda la razón, y que podemos aprender mucho de lo que dice este texto. Nuestra cultura no es mejor que las demás, ni las demás son mejores que la nuestra. Simplemente son diferentes. ¿Y qué hay mejor que la diversidad?

    Pienso que, tal como dice el autor, si logramos apartar nuestros prejuicios y nos abrimos a las demás culturas, podremos llegar a comprender mucho mejor el mundo que nos rodea y ser un poco más humanos.

    El desprecio hacia otras culturas, y los prejucios de los que hablaba antes, sólo nos llevarán al extremo de ver como única cultura buena la nuestra, y podemos llegar al punto de odiar a las demás.

    En resumen, aceptando nuestras diferencias culturales y respetando a los demás, puede ser que algún día por fín terminen esas estúpidas guerras que lo único que provocan es sufrimiento y dolor, y podremos crear un mundo basado en la paz y, sobretodo, en el respeto.

    Comentari per Eduard Torres Montiel — 2 Octubre 2011 @ 19:12 | Resposta

  11. El propòsit d’aquest article és fer-nos veure que les diferències culturals són la raó per la qual els éssers humans discriminem “els altres”, sigui per la llengüa, les costums, etc. És aquest el motiu que fa que les relacions entre els uns i els altres no lliguin, siguin distants i, llavors, hi hagi una separació social.
    En l’àmbit social els humans han anat creient que la seva cultura és millor a totes les altres. Això comporta un rebuig a les altres cultures, com per exemple discriminar-les i ignorar-les, sense saber que si li donéssim la importància que es mereixen totes les cultures, aprendriem moltes coses noves i ens ajudaria a tenir una visió del món més complexa.
    En la meva opinió, crec que tots hauríem de reflexionar sobre això, ja que cap cultura és superior o inferior amb una altra, i una persona que tingui una cultura diferent a la teva et pot aportar igual o més coses que un que tingui la mateixa que tu. Així que ningú hauria d’ignorar cap cultura, perquè entendre una diferent a la teva et pot donar una altra visió del món i un nou sentit a la vida.

    Comentari per Júlia Reixachs Clarisó — 2 Octubre 2011 @ 19:58 | Resposta

  12. El propòsit de l’autor a l’escriure el text, és fer-nos reflexionar sobre la relació entre les diverses cultures ja que és un tema molt complicat i no s’analitza prou clarament degut a certs prejudicis de la població occidental cap a les cultures llunyanes.
    La globalització fa que hi hagin moviments de masses de persones arreu del món i aquest factor(,) facilita els xocs culturals.
    Un immigrant, quan més s’impregni de la cultura del país que l’acull més ric serà culturalment i podrà aportar coses noves a la seva cultura. I com més respecte percebi un immigrant envers al seu origen, més s’obrirà al país d’acollida. És qüestió d’empatia i reciprocitat.
    Si la societat fos capaç d’aconseguir-ho, podríem ser interculturals i enriquir-nos, de les altres cultures, però actualment, som uns ignorants i no tenim la ment oberta i preparada per assumir que no només la nostra cultura sap fer les coses bé, que no només el nostre accent és el millor o que la nostra dieta és la més sana.
    En aquest article el que es diu és que les societats occidentals creixeran i progressaran més en la mesura que siguin capaces d’obrir-se, relacionar-se, conèixer i aprendre de les persones amb cultures diverses.
    La interculturalitat, és l’objectiu que ens hauríem de marcar en un futur ja que engloba el respecte, la reciprocitat i aquest “aprendre a conviure “ amb les diferències culturals.
    Tot i així, en qüestió de relacions socials, mai es pot trobar una solució al problema ja que és un tema molt complex.

    Comentari per Mariona Jordana Farré — 2 Octubre 2011 @ 20:53 | Resposta

  13. Jo, estic totalment d’acord amb les idees que s’expressen en el text. Ja que, actualment, vivim en una societat en la qual es generalitza moltíssim, de tal manera que si veiem una persona d’una altra cultura fent una cosa malt feta ja diem que totes les persones d’aquella cultura fan coses mal fetes i no és així.
    En molts casos donem la culpa a les persones d’una cultura només pel fet de ser diferents de nosaltres i en la meva opinió, crec que es una cosa que està molt mal feta ja que segur que si ens paréssim a pensar un moment, ens adonaríem que aquella persona té moltissimes característiques similars a nosaltres i que probablement si intercanviéssim idees, els dos podríem guanyar i millorar molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

    Comentari per Adrià Costa Canelles — 3 Octubre 2011 @ 15:09 | Resposta

  14. Es una crítica a la societat europea ja que som racistes tancats de ments, que als que són diferents els discriminem i així hem anat cap enrrere i ens estem enfonsant culturalment.
    Estic d’acord amb aquest text, però a la nostra societat sempre hi ha hagut una diferencia de classes, que tindriem que ser tots iguals, pero es impossible ja que som una societat de costums.
    Aquest article ens vol fer veure a la gent d’occident que la seva forma de ser, de pensar, d’actuar… etc no es la correcta i que ha de canviar-la.
    L’autor tracta de respondre és perque els europeus som de la forma que som, pensem com pensem, i actuem com actuem…
    La importància que ens dona és el nivell d’incultura que s’està arribant a accident i de no fer alguna cosa com per exempple obrir la ment a altres cultures això acabarà molt malament.
    En conclusió, hem d’obrir la ment per poder anar avançant en el bon camí, amb l’ajuda d’altres cultures com arabs, turcs o asiatics, etc.
    Hem d’entendre que aixi no anem be, que canviem la forma de pensar que el que nosaltres veiem com avanç, es tot el contrari, un retroces en la cultura i en la forma de viure del esser humà . El que l’autor vol dir amb aquests conceptes és que la societat occidental necessita un canvi radical de mentalitat ja que de no ser aixi acabarem amb la destruccio de tot el que ens envolta ja k estem enkontra de tot el k es diferent a nosaltres o a la nostra forma de pensar.
    Deixem de banda si un es ric o pobre, negre o blanc, cristia o arab, paleta o politik… hem de remar tots en una direccio que totes les persones som iguals indiferentment de creences, estatus social o ideologia de cadascu.
    Les implicacions que hauria d’afrontar si es pren seriosament el plantejament són si tots pensem igual i lluitem per la igualtat el mon anira millor sacabaran les guerres, les diferencies i s’aconseguira un mon millor.
    Finalment el punt de vista principal es un punt de vista molt subjuntiu de la realitat vol interpretarla de manera molt coherent pero a l’hora impossible ja que el esser humà sempre s’ha distingit per caure dos vegades en la mateixa pedra, i en verdaderes escales socials. Es impossible que un ric miro a un pobre de la mateixa manera que mirarie a un del seu status… Per aixo la societat occidental esta tan equivocada i van en tan mal cami perk encara pensem kom els nostres avantpassats.

    Comentari per Núria Adsuar López — 3 Octubre 2011 @ 21:43 | Resposta

  15. Estic molt d’acord amb l’article. Nosaltres els occidentals ens pensem que les altres cultures estàn astrassades, però no, no es això, tothom té unes formes de pensar i no es pot subvestimar a ningú per la forma de pensar. D’acord que dona la sensació que nosaltres els occidentals estesm més avançats que els altres, i en això estic d’acord, però ells pensen que la seva cultura es la correcta igual que nosaltres pensem el mateix. Però bueno jo la conclusió que n’extrec d’aquest text es que tothom pensa com pensa i que tothom es com es i que si som d’una cultura som d’una cultura i no em de infravalorar les altres.

    Comentari per Oriol Betbesé Viola — 4 Octubre 2011 @ 14:26 | Resposta

  16. El que l’autor ens vol transmetre és una qüestió de principis. Tots els humans som iguals, hauríem d’empatitzar amb tots els nouvinguts i que no ens hem de sentir superiors ni menystenir a les altres societats. Perquè la varietat de cultures ens enriqueix com a societat i que hauríem d’aspirar a entendre’ns mútuament sense diferències de gènere, condició, raça…
    Per fer-nos arribar aquesta informació, l’autor dóna una sèrie d’exemples del que ell anomena “relativisme cultural”. Convencions que depenent de la cultura des de la qual ho observem, poden semblar escandaloses i estranyes.
    L’autor carrega contra la societat occidental, que titlla d’ignorant, narcisista i prepotent, per no voler entendre la resta de cultures del món i creure que la “nostra” és la millor.
    Quan en el text es parla de que totes les cultures són igual d’importants i que els occidentals es creuen superiors als altres, crec que té una part de raó, perquè si que és veritat que són nombrosos els exemples recents de la prepotència d’occident volent anar a salvar la resta de món. Una resta que d’altra banda tampoc no és que sigui perfecta. Ni uns no són tan bons ni uns altres tan dolents.
    L’autor, al voler fer-nos reflexionar de que no estem fent bé les coses, en el tema de la integració de les diferents cultures, utilitza també un cert grau de demagògia per posar-nos a “favor” seu. I ens fa creure que només som els occidentals els que hauríem de fer un esforç per empatitzar i ajudar a integrar als nouvinguts. Però l’esforç, sempre ha de ser mutu, per una banda, “nosaltres”, voler conèixer els costums i les cultures dels immigrants i ajudar-los a integrar-se, però per l’altra banda, els nouvinguts, també han de fer l’esforç d’integrar-se i acceptar les normes de la majoria, que en alguns casos han costat molt d’aconseguir , sobretot quan es tracta de llibertats.

    Comentari per Ignasi Vilarasau Antolín — 4 Octubre 2011 @ 16:22 | Resposta

  17. Pues yo creo que nuestra cultura és la más cercana a lo que podría ser la “ideal”, porque tenemos unos derechos, aparte de unos deberes, que nos facilitan la vida. Como dicen arriba, no pienso que nos creamos mejores, si no que nuestra cultura parece estar más avanzada y más igualada, y también discrepo de que no se tenga que globalizar un estereotipo de sociedad. ¿Qué sentido tiene que las mujeres, en África del Norte, tengan que ir tapadas de arriba a abajo para “evitar” provocaciones hacia los otros hombres, que se tengan que dedicar estrictamente a las tareas de casa. O que en una sociedad pro-comunista como en China, el 90% de personas trabajen para un 10%, que en distinta manera pasa, pero indirectamente (bancos). Ya llega un punto que cansa de ver como la gente tolera sociedades que se basan en un argumento de hace 2mil años minimo, con el fundamento de su propio Dios y todas esas cosas, y después un país de estos se ve que no evolucionan. Pues en mi opinión la globalización és una cosa buena, con sus pros y contras, pero que harían vivir mejor a las clases sociales de cualquier otra cultura que se dedica a someter a la mujer, por ejemplo. Fin.

    Comentari per Angel Cortés Brufau — 4 Octubre 2011 @ 18:43 | Resposta

  18. Estoy de acuerdo con lo que el texto esta explicando, mi opinión es, que se necesita respetar a todas las culturas sean quienes sean, mientras que actúen de la forma correcta y sin usar la agresividad, si queremos sentirnos respetados nosotros, respetemos a los demás, también pienso que muchas cosas que se dicen son muy fácil decirlas, pero lo difícil sería ponerlo en la practica, creo que la reflexión que el autor nos hace sentir, es muy positiva para que nosotros no solo pensemos en nosotros, si no también saberse ponerse al lugar del otro, no juzgar ala persona sin conocerla porque de culturas hay muchas y nuestra cultura no tiene que ser la mejor de todas., si no otra cultura mas.

    Comentari per Aitor Tahull Garcia — 4 Octubre 2011 @ 18:47 | Resposta

  19. Estic totalment d’acord amb la tèsi que expressa l’autor en aquest text, que la interculturalitat, en comptes de ser un munt de problemes i discussions, pot ser una gran oportunitat per a que tots aprenguem coses diferents, que enriquim la nostra cultura i saber crèixer com a persona. Jo crec que tots partim d’un mateix punt, però que al pas del temps, ens hem anat separant, i com diu l’autor, ja no existeix un ciutadà “pur”, ni una cultura “pura”, ja que tothom porta una petita part de cada cultura, ètnia o religió. El que vol l’autor és fer-nos reflexionar sobre la relació que hi ha actualment entre les cultures, en que no arribem en un punt de pau, on no hi hagin discussions ni baralles per qualsevol fotesa.
    També posa de manifest que com més ignorant és la persona més intolerant es mostra davant dels altres.

    Comentari per Albert Herrero Vilalta — 4 Octubre 2011 @ 19:44 | Resposta

  20. Estic totalment d’acord amb aquest article, els occidentals ens pensem que la nostra cultura és la millor, però no ho és perque hi han altres cultures que no son occitanes i que tenen altres coses bones.
    L’autora d’aquest text critica durament la nostra societat amb una serie d’adjectius.
    Crec que tots humans som igual, vam sorgir del mateix lloc, però ens em anat separant al llarc del temps i aixó ens a fet ser més exigent am la nostra cultura, també crec que hauriem de reflexionar sobre el que estem pensant i fent de les nostres cultures tan occidentals com orientals.
    La meva opinó és que si la “nostra” cultura i les altres cultures agafesin un a mica de cada el món aniria millor, no i hauria tantes desigualtats socials n’hi ningu és sentira marginat ni molest.

    Comentari per Jordi Mateu Pla — 5 Octubre 2011 @ 15:17 | Resposta

  21. El texto nos quiere enseñar que las personas tiene que ser iguales (que en el fundo somos iguales), lo que pasa és que vivimos en un ambiente y una manera de expresarnos diferente.
    Estoy muy de acuerdo de lo que dice el autor:
    -Entre una cultura y la otro hay mucha, mucha, ignorancia y confusión.
    -(És muy normal que)la globalización de las personas hace que el fenómeno migratorio augmenta. Y se activa cada vez más en un lugar, las diferentes tonalidades de piel, acentos, idiomas, gustos, gestos… al paso del tiempo.
    -También está muy bien dicho que las diferencias culturales, se basan en una distancia(és decir, por ejemplo: la cultura occidental és muy diferente del oriental).
    Una de las diferencias; es, diferentes maneras entender las cosas (Eso pasa debido el origenes de las personas).
    Pero una persona de un origen diferente también, es capaz de transmitir una visión distinta de las cosas.
    – És muy importante comprender las diferentes culturas, que nos hace comprender, enseñar y a entender la maravilla complejidad del mundo. sólo quieremos conocer la nuetra cultura , lo que pasará és que al paso del tiempo la ignorancia, el narcisismo, el abuso de poder y la prepotencia se apoderá de todo.

    Comentari per Ji, Chen — 5 Octubre 2011 @ 16:09 | Resposta

  22. Jo estic d’acord amb el text. Crec que en general tothom té una cultura que l’ha acompanyat des que va néixer i per això estem acostumats a una certa forma de viure, mentre que a altres llocs del món hi ha gent amb una altra cultura que també l’ha acompanyat sempre i que per a ells és normal, però com que la desconeixem o la trobem diferent de la nostra la refusem. Com diu el text, quan no només sapiguem que cadascú troba normal la seva cultura però la dels altres també és vàlida, sinó que a més a més aprenguem a acceptar-ho i no adoptem una actitud racista envers els altres, començarà del tot el procés que ens unirà a tots.

    Comentari per Josep Alòs — 5 Octubre 2011 @ 16:15 | Resposta

  23. L’autor al redactar un text com aquest, intenta fer-nos reflexionar sobre una situació que penso que no sóm els únics que la vivim. Estic d’acord amb el que diu sobre que els occidentals creiem que la nostra cultura està molt més avançada -cosa que segurament no es veritat- i que creiem que és una de les millors. Suposo que és perquè ja hi estem habituats i és el nostre dia a dia. I també estic d’acord amb el que diu de que potser trobem una exageració maneres d’actuar d’altres cultures i les critiquem pel simple fet de que no és “normal” per nosaltres.
    Però la veritat és que crec que si pensem, actuem i reaccionem així és perquè ho hem vist fer a altres persones, a gent més gran que nosaltres (familiars, amics, desconeguts…) i com que ells ho feien o ho fan, nosaltres també, per molt que avui en dia ens vulguin ensenyar que no està bé criticar cultures i que les tenim que respectar “com ho fan ells”.
    Al text ens diu, als occidentals, que sóm uns ignorants, narcistes i prepotents ja que no “entenem” les altres cultures, però ells ens entenen a nosaltres? Com he dit abans, penso que no sóm els únics ignorants i que moltes cultures haurien de fer un esforç per entendre altres maneres d’actuar, pensar, les seves tradicions… incloent la nostra cultura. I també diu que hauríem d’ajudar a la gent d’altres cultures, que venen a viure aquí, a integrar-se, per així no ser exclosos ni criticats, però si nosaltres fem un esforç per entendre’ls a ells, ells també l’haurien de fer a l’hora d’integrar-se, ja que si no fiquen de la seva part no serà una ajuda molt eficaç la nostra i tot seguirà tal i com està actualment.

    Comentari per Núria Coma Burgués — 5 Octubre 2011 @ 16:42 | Resposta

  24. El autor del texto lo que quiere decirnos es que no hay ninguna cultura “superior” sino que que todas las culturas son iguales y que sobretodo las culturas accidentales tenemos que aprender del resto de culturas del mundo para poder llegar a ser un poco mas humanos.
    El autor también hace referencia a la forma de pensar actual de las culturas europeas ya que, dicha cultura cree en la existencia de un ciudadano “puro” perteneciente a una cultura bien definida, dicho de otra forma las culturas europeas piensan que son mejores que el resto de culturas por sus ideas de libertad, democracia, etc. (valores universales).
    Yo estoy totalmente de acuerdo con lo que dice el texto, ya que, no hay ninguna cultura superior y que no tenemos que rechazar a otras culturas porque hagan las cosas de forma diferente a la nuestra, no obstante para ellos lo que no nosotros hacemos también les resulta diferente por lo tanto, debemos aprender de las demás culturas, ahora cada vez más, porque en este mundo globalizado la mezcla de culturas es lo más normal.

    Comentari per José A. Robles — 5 Octubre 2011 @ 17:07 | Resposta

  25. Sincerament el text ma fet pensar, amb les coses que diu. El text vol transmetre uns principis bàsics.
    Al què és refereix el text són a les cultures, nosaltres no som ningú en aquest món per criticar les cultures de arreu del món, les diferents cultures ens poden agradar més o menys, podem estar a favor o en contra, creure-les o no… però les hem d’acceptar tal i com son.
    El que fem molt sovint nosaltres, quant be un estranger el deixem una mica de venda, i hem de pensar que els seus motius de haver vingut en aquest país no podrien ser molt bons, i això en pot passar algun dia a nosaltres. El que no vols per tu mateix, no ho vulguis per els altres.
    Les diferents cultures ens xoquen bastant per la manera que tenen de portar-la, però si ells la porten així nosaltres l’hem d’acceptar, en que no estiguem del tot d’acord. Un exemple molt clar es amb la cultura dels musulmans, ells poden posar mà a la dona, cossa que jo no estic gents d’acord ja que a la fi totes les dones i tots els homes sóm igual, i hem done la impressió que aquells homes no els hi agradarien que els fiquessin la mà al damunt.
    A part d’això també crec que tindríem que fer un sobre esforç, per no discriminar-los per el color, d’on venen, quina cultura tenen, quins drets morals…també tindríem que fer un esforç perquè això pot ser una manera de obrir les nostres fronteres a conèixer món a partir de un noi o noia que ve aquí, com ell ens pot ensenyar cosses, nosaltres li podem ensenyar meritíssimes ja que estem a la nostra Terra natal.

    Comentari per Teresa Alarcón Carbí — 5 Octubre 2011 @ 17:08 | Resposta

  26. El text expressa la gran realitat de la superioritat que es creuen els occidentals davant de les altres cultures. I estic totalment d’acord en que per moltes diferències culturals entre la gent, són solament superficials, una persona és una persona provingui de un lloc o d’un altre.
    Les persones critiquen les cultures dels altres sense tenir cap coneixement personal sobre aquella cultura, sol pel fet de ser diferent a el que ell creu i pensa. Cada cultura i cada persona té una forma de vida i no es pot demostrar que una sigui millor o pitjor que una altra, simplement cadascú s’ho mira des de un punt de vista diferent, un punt de vista que cadascú ha format durant la seva vida tant en el que li han ensenyat com en el que ha viscut i que per cap motiu hauria de ser incompatible amb un altre.
    Si jutges una cultura no arribes a conèixer-la. Les persones jutgen perquè no poden arribar a entendre un pensament diferent al seu propi.
    Jo crec que les persones rebutgen o critiquen les altres cultures per l’egoisme i la burla que cadascú té dins seu i que les diferencies culturals són una manera de fer-se sentir superior, però crec que en el cas que tots forméssim part de una mateixa cultura, és retraurien altres motius i diferències per mostrar una superioritat davant de la gent que formaria part o viuria en un lloc diferent al que la persona l’envoltaria.
    Simplement es creuen superiors infravaloran les altres cultures.
    Mar Tena

    Comentari per Mar Tena — 5 Octubre 2011 @ 17:12 | Resposta

  27. Considero muy acertado este texto en los tiempos que corren , ya que la globalización nos afecta a todos y es un factor que aumenta día a día, gracias a esto los choques culturales suceden más a menudo y nuestra cultura, no está preparada para que algo así suceda, ya que piensa que su forma de actuar és la correcta.
    No nos tomamos ni la molestia de interesarnos por otras culturas , ya sean lejanas o cercanas : Personalmente creo que cada cultura es importante y si pudiéramos , o bien , fuéramos capaces de aceptar otras culturas enriqueceríamos la nuestra:
    Es verdad lo que dice el autor , que deberíamos ser un poco más humanos ya que pienso que todos provenimos de un mismo punto y la variedad nunca a sido mala , al contrario.
    Y hablando de libertades considero que cada persona que viene debería hacer el esfuerzo de integrar-se a nuestra cultura ,eso sí, sin olvidar de donde proviene pero sin querer imponer su cultura por encima de la nuestra debido a que no están en su país .
    Podría hablar de muchos puntos más sobre este tema debido a su complejidad pero creo que esta es la idea principal de el texto y que el autor deja muy clara su opinión sobre este tema.

    Comentari per Esther Acosta Nieto — 5 Octubre 2011 @ 17:27 | Resposta

  28. Jo crec que el propòsit de l’autor al fer aquest text és: proposar la idea de la interculturalitat com a via d’enteniment entre les diferents cultures.
    L’autor exposa que no tenim arguments per demostrar quina és la cultura perfecta, ni tan sols, quan parlem de llibertat , democràcia, drets humans… perquè sovint aquests conceptes són utilitzats per les classes polítiques a la seva conveniència.

    Des del meu punt de vista. aquestes diferències culturals no són més que pautes que ens han inculcat des de petits o que hem aprés a través del nostre entorn, de la societat en la qual hem crescut, etc. El fet de creure que una cultura, és millor que una altra, és deu a que no hem tingut la oportunitat de néixer en un altre lloc i poder experimentar, en primera persona, el que es sent al pertànyer a una cultura diferent i defensar-la com la estem defensant ara. Si no fos per allò que ens ha fet pensar,de la manera que ens han educat, aquestes “diferències” no existirien. Llavors com que aquestes diferències hi són presents només hem de pensar això: a aquestes persones pel fet de pertànyer a una altra religió, raça, etc els han educat d’aquesta manera però en definitiva tots som iguals. Això ho podem percebre quan tractem a les persones de forma individual, de tu a tu, sense tenir la pressió del grup social, i sense tenir en compte els prejudicis que ens han inculcat envers les cultures que no són les nostres.

    Comentari per Guillem Gordillo — 5 Octubre 2011 @ 18:35 | Resposta

  29. Estic totalment d’acord amb l’article de Cristian Hormazábal. Les diferències culturals no són el problema de les dificultats en les relacions humanes. Entre individus de la mateixa cultura també hi ha problemes greus de relació, de tolerància, de comprensió… Per tant les diferències culturals deixen de ser el problema passant a ser l’oportunitat que tenim el gènere humà per practicar la tolerància, la comprensió, l’entesa, la solidaritat, l’amistat… amb l’altre.
    Com ell apunta, hi ha una sèrie de valors adherits a la condició humana i que estan per damunt de la raça, la llengua, la religió… que fan de les persones subjectes predisposats a relacionar-se. Estic parlant de l’amor, l’ajuda al pròxim, l’empatia…
    Perquè les relacions entre els humans siguin possible ens hem de desfer de prejudicis culturals, morals, econòmics, polítics i religiosos i ens hem de quedar amb els valors que ens defineixen com a humans.

    Júlia Pla Porta

    Comentari per Júlia Pla Porta — 5 Octubre 2011 @ 18:38 | Resposta

  30. Estic d’acord amb aquest article, crec que no hi ha cap cultura que sigui superior a una altra, ni més important, però si penso que hi ha cultures més evolucionades que d’altres. Però de fet, això no vol dir que siguin millors, crec que s’han de respectar totes, la seva manera de pensar i de fer perque el fet de néixer en una determinada zona o ambient social determina la teva manera de pensar o d’actuar.
    Dins d’una mateixa cultura, trobem persones molt obertes a altres cultures que d’altres i això és degut a l’educació rebuda durant el període de formació d’una persona i les seves vivències viscudes. Quan ens arriven notícies penso que es important contrastar-les perque una mateixa notícia ens la poden vendre de moltes maneres diferents i ens pot disfressar la realitat.
    No som ningú per jutjar altres cultures sino que jem d’aprendre a respectar-les i segurament ens adonarem que a totes hi ha coses molt bones i d’altres que no ho són tant.

    Comentari per Josep Roma Castells — 5 Octubre 2011 @ 18:54 | Resposta

  31. El proposit principal d´aquest text és fer reflexionar al lector sobre la evolució de algunes cultures respecte a les altres. És a dir per exemple les cultures de Europa respecte a les de l´Africa estan molt més evolucionades, ara tant unes com unes altres tenen de ser respectades per igual , no és necesari que una cultura més evolucionada que una altra tinguir de ser millor o pitjor.

    Comentari per Aleix — 5 Octubre 2011 @ 19:13 | Resposta

  32. Estic totalment d’acord amb el text, totes les persones del món som iguals, per molt que tinguem una cultura i unes ideologies diferents, perque tots som humans i tenim el dret d’equivocar-nos, de vestir com vulguem, de pensar com volem. Hem d’apendre a acceptar la forma de pensar, de viure, de vestir, etc de totes les persones, perque el que per a nosaltres una cultura o una forma de viure pot ser extranya, per amb ells també pots ser extranya la nostra.
    Ninguna cultura és superior a una altra, solament son formes diferents de veure la vida, i per això no se’n pot criticar a ninguna, perque no ni ha cap que sigui perfecta, cada una te coses bones i te els seus defectes.

    Comentari per Gerard Diaz Tribó — 5 Octubre 2011 @ 19:20 | Resposta

  33. En el texto te explica que las personas (no solamente los occidentales) sino todo el mundo, criticamos al resto de las personas sea de la cultura que sea ya que para un ser humano criticar es muy fácil. Pero de lo que no se dan cuenta es que podemos mejorar tanto nosotros como nuestra cultura conociendo a personas de distintos lugares.
    Ya que mas ignorantes son aquellas personas que dicen que son superiores a otras.Actualmente podemos ver a nuestro alrededor que hay mucha gente extranjera y no por ser de otras costumbre o que hable otro idioma lo tenemos que marginar de la sociedad ya que hoy en día estamos viviendo muchos cambios,
    Al largo de los años siempre han existido ese complejo se superioridad sobre las otras razas poniendo excusas diferentes como por ejemplo la tonalidad de la piel, ya que por aquel echo muchas personas de raza negra fueron discriminadas en Estados Unidos varios años.Por eso que, por mucho que queramos cambiar esta mentalidad siempre habrá un grupo minoritario que tendrá otras ideologías ofensivas hacia otras culturas.
    Podemos decir que muchas culturas han evolucionado a diferencia de otras, pero no por ello podemos discriminarla.El simple hecho de poder aportar algo a la sociedad y enriquecer nuestra cultura nos hacen persona.

    Comentari per Eric Joaquin Villena Ninapaitán — 5 Octubre 2011 @ 19:30 | Resposta

  34. La idea d’aquest article, és que no hi ha cultures superiors ni inferiors, és a dir, és com una argumentació en contra del racisme (etnocentrisme).
    Crec que aquest text té una argumentació molt encertada, la qual comparteixo. Molts cops, per no dir sempre, els del món occidental ens creiem amb una certa superioritat en vers al altres. I no és així. Tots som simplement éssers humans, i per tant hauríem de tenir no només els mateixos deures, sinó també els mateixos drets, deixant de banda el , nostre color de la pell, religió, sexe, cultura….
    Hem de deixar de banda tots aquests prejudicis i centrar-nos en que si coneixem a algú o ens relacionem amb aquest, només tenir en compte com és la persona en sí. No em de jutjar-les per les seves creences. Per què, qui ens diu que les nostres siguin les més encertades?
    Crec que tothom hauríem de reflexionar sobre aquest tema, perquè penso que per molts prejudicis podem deixar de conèixer coses molt interessants. I hauríem de procurar conviure i tractar-nos amb respecte, que malauradament és una assignatura que ens queda pendent a tothom. És lamentable que en els temps que vivim encara hi hagi persones que es creguin superiors a les altres.

    Ferran Pascula. 1r. B.

    Comentari per Ferran Pascual — 5 Octubre 2011 @ 20:03 | Resposta

  35. No sabemos si la manera que tenemos nosotros de ver y entender la cultural oriental es la misma que tienen los occidentales de ver la nuestra. Seguramente, no. De la misma manera que yo no puedo llegar a entender porqué una mujer musulmana solo puede enseñar los ojos y no ir a la escuela, ellos no entienden porqué somos una sociedad tan liberal, y que habla y se comunica tanto. Nosotros nos comunicamos con exceso y sin saber muy bien de lo que hablamos.
    Hay dos tipos de personas. Aquellas que apoyan los valores universales y aquellas que se basan en el relativismo cultural, es decir, aquellos que analizan el mundo según la cultura de cada lugar. Yo comparto opinión con el segundo grupo, ya que debemos conocer muy bien la cultura de una población antes de poder hablar de ella.
    No creo que cada vez que nos encontremos con otra persona de diferente cultura tengamos que pensar antes de actuar. Simplemente tenemos que usar la educación y la lógica. Es decir, no es necesario besar excesivamente a una persona cuya cultura no da besos porque sí.
    Yo sí pienso que la cultura influye en las relaciones de las personas, pero que eso no tiene porqué ser algo negativo. La diferencia más importante entre dos personas de diferente color de piel creo que es eso, simplemente el color de piel. La cultura también, claro está, cada persona tiene una manera de pensar y unas costumbres diferentes, pero lo que quiero decir es que eso no es nada malo, es algo que simplemente influye.
    Algunos occidentales creen que nuestra cultura es la cultura base, la única inteligente y la única que puede ser aceptada. Y eso me parece un error tremendamente grande. Existe una frase típica, pero acertada, “cada persona es como es”. Cierto, podemos pensar libremente, ¿estamos en el siglo XXI y aún no vemos que otras personas no hagan y no piensen lo mismo que nosotros?

    Comentari per Isabel Sanuy — 5 Octubre 2011 @ 20:27 | Resposta

  36. Des del meu punt de vista algunes de les idees d’aquest text són totalment encertades i, com sempre, n’hi ha d’altres que no m’acaben de fer el pes.
    La majoria dels occidentals estem acostumats a observar les conductes alienes i posar en dubte la seva legitimitat i correcció. Per contra, aquesta capacitat crítica no la posem en pràctica sobre nosaltres mateixos, doncs poques vegades ens adonem dels nostres errors i això ens porta al narcisisme.
    Al llarg de la història la nostra llibertat ha anat augmentant progressivament fins a arribar al punt que es produeixen abusos.
    Es creia que l’evolució ens portaria a corregir els defectes de societats més conservadores, ara ve, no imaginàvem que aquesta evolució cultural té les seves pròpies imperfeccions.
    El mateix text esmenta la idolatració a personatges considerats líders, la dependència als fàrmacs i altres substàncies o l’excessiu culte a la bellesa exterior, trets característics de la nostra superficialitat.
    Crec que hauríem d’expandir els nostres horitzons culturals i saber apreciar alguns valors que em perdut pel camí.

    Comentari per Duna Plana Blanco — 5 Octubre 2011 @ 20:35 | Resposta

  37. Considero que aquest és un tema que continua portant conflictes i molta confusió en la societat en que vivim.
    Estic molt d’acord amb el text, actualment la migració i la globalització estan en augment, això comporta la convivència entre diferents cultures, mai ho hem de veure com un enfrontament entre aquestes. Tendim a pensar que la nostra cultura està per sobre de les altres, això es una idea completament errònia i ignorant.
    La convivència entre altres cultures és una continua font d’aprenentatge que ens permet assimilar la vida des d’altres punts de vista que ens ajuden a avançar, créixer i comprendre el món.

    Comentari per Júlia Luna — 5 Octubre 2011 @ 20:37 | Resposta

  38. El propòsit d’aquest article és fer-nos veure que les diferències culturals són la raó per la qual els éssers humans discriminem “els altres”, sigui per la llengüa, les costums, etc. És aquest el motiu que fa que les relacions entre els uns i els altres no lliguin, siguin distants i, llavors, hi hagi una separació social.
    En l’àmbit social els humans han anat creient que la seva cultura és millor a totes les altres. Això comporta un rebuig a les altres cultures, com per exemple discriminar-les i ignorar-les, sense saber que si li donéssim la importància que es mereixen totes les cultures, aprendriem moltes coses noves i ens ajudaria a tenir una visió del món més complexa.
    En la meva opinió, crec que tots hauríem de reflexionar sobre això, ja que cap cultura és superior o inferior amb una altra, i una persona que tingui una cultura diferent a la teva et pot aportar igual o més coses que un que tingui la mateixa que tu. Així que ningú hauria d’ignorar cap cultura, perquè entendre una diferent a la teva et pot donar una altra visió del món i un nou sentit a la vida.

    Júlia Reixachs Clarisó

    Comentari per Júlia Reixachs Clarisó — 5 Octubre 2011 @ 20:45 | Resposta

  39. Jo personalment, donc la raó i no al text, ja que tots som iguals i hauriam de tenir els mateixos drets, cosa que normalment no és així, per exemple a l’hora de triar feina, trobarà més fàcilment feina una persona del “país” que una que no ho és. Però també discrepo el que diu el text perquè jo crec que també tenim raó els que som d’aqui i no els immigrants ja que s’haurien d’incorporar més al país, no dic que no sigui dur per ells tenir que marxar del lloc on tenen tota la família, on s’han criat on i tenen molts records, però s’haurien d’integrar més, per exemple els musulmans per molt que la seva religió digui que les dones tenen que portar burka o el vel, aqui la gent no en porta, doncs elles tampoc en tindrien que portar, tot i que la majoria ja no en porta per què és van adaptant més; en canvi nosaltres si per exemple anessim als països àrabs les dones tindriam que portar burka o el vel, o si més no anar tapades…
    Però tot i això les persones som iguals vinguem don vinguem, tinguem la religió que tinguem, pensem el que pensem, totes les persones tenim drets com deures, i hauriam d’accepta cadascú tal i com és perquè nosaltres no som tant perfectes com per jutjar els demés. Les persones no triem de quina cultura volem ser, d’això s’en neix i no és pot canviar, nomès es pot millorar.

    Comentari per Júlia Pujol — 5 Octubre 2011 @ 21:10 | Resposta

  40. Friz, Franco (estudiant 1r batxillerat)

    N’estic molt d’acord amb l’article del sr. Hormazábal. La cultura, no és una qüestió què es tingui que deixar amb barreres, sinó què es te què expandir pel món, o millor dit, ensenyar a les demés cultures les nostres, i a l’inrevés.

    A l’article es xarra del tema “superioritat” per parts d’algunes cultures, com per exemple l’occidental, aquest tipus d’ideologia és una molt mala influència per la gent de avui en dia i la que vindrà, ja què ningú és més que un altre, en cap aspecte, però aquesta ideologia no ve d’ara, sinó de temps immemorables, com la superioritat que creien que tenien els occidentals en arribar a Amèrica, cosa que no era així.

    Altres aspectes explicats en el comentari és les repulsions d’algunes cultures per altres, pel fet, de què semblin estranyes les seves tradicions en comparació de les seves. Cada cultura té les seves tradicions i costums , i ningú se’ls pot treure. Tothom té què respectar les demés , com ell voldria que li respectessin la seva.

    En conclusió, voldria dir què aquest article ens fa reflexionar molt, de les barreres que ens queden per combatre per ser menys “ignorants” culturalment .

    Comentari per Franco Friz Rodriguez — 5 Octubre 2011 @ 22:22 | Resposta

  41. Estic d’acord amb el que ens diu el text. Tot som persones. Grans, petits, negres, blancs, homes, dones, rics, pobres, etc. Podem tindre moltes diferències entre cadascú de nosaltres, però al cap i a la fi tots acabem sent el mateix: persones; i tots hauriem de poder gaudir de les mateixes qualitats de vida.
    El text ens diu que al Occident cada dia estem més caracteritzats per la ignorància, el narcisme, el abús de poder i la prepotència. Però realment això només ens passa al Occident? Jo crec que cada vegada aquestes característiques es van apoderant més de cada cultura i per aquesta raó(entre moltes més) cada vegada hi ha més discriminació i més diferències entre cadascuna de les diferents cultures. Segons la meva opinió, crec que això hauria de començar a canviar. Cada cultura hauria de respectar la manera de pensar, de vestir, de menjar, etc. de les altres. Sino, algun dia potser s’arribarà a un extrem que a un mateix lloc no es podran comparit diferentes cultures ja que no s’acceptaràn l’una a l’altra.

    Comentari per Marta Sauri — 5 Octubre 2011 @ 22:32 | Resposta

  42. Estic d’acord amb el que diu el text , tots som iguals , al principi eren uns pocs i van anar evolucionant , fins que ens hem convertit en persones que no s’adonen que tots som iguals : Europeus ,Americans , Asiàtics i Africans .
    El fet de que una cultura estigui mes avançada que un altra, no te dret a discriminar-la , com diu el autor del text hem de reflexionar sobre les cultures i hem de aprendre unes de les altres ninguna cultura és millor que una altra.

    No totes les persones són iguals , en totes les cultures hi ha gent contraria a la tradició generalitzada que te la gent de fora per exemple : els espanyols cada dia esmorzen xurros amb xocolata per esmorzar ,
    que tots els asiàtics són molt bons en matemàtiques ,que tots els catalans son uns agarrats , que totes les dones nord-africanes van tapades de dalt a baix , o que tots els sud-americans portin un barret mexicà i toquin la trompeta tot el dia tot aixó és el que es pensen la gent de altres paisos que no ha viatjat mai i per no culturitzar-se una mica passen aquestes coses.

    En un món tan globalitzat com en nostre, en que tots estan connectats , el racisme , les faltes de respecte a altres cultures , i les prohibicions de contacte com a corea , tindrien que estar abolides de fa temps.

    Comentari per Gerard Revert Guillaumet — 5 Octubre 2011 @ 22:40 | Resposta

  43. Jo, com altres persones d’aqust fòrum, estic d’acord en el que ens menciona aquest text. La cultura és “el de menys”, és veritat que la gent ens dividim en ètnies, cultures, races, pero sobretot rec que és mol importan que no ens hem d’oblidar mai que som persones com poden ser gent d’Àsia, Eruopa, etc.. Tots som persones. No perque uns siguem blancs, els altre negres, etc, mai podem diferenciarnos per aquest motiu. Tots tenim de poder ser lliures, pensar en la manera que nosaltres creguem que és la correcta, i la gent que no pensa el mateix, te de saber respectar l’opinio dels altres. Nosaltres ens tindriem d’oblidar com son les altres cultures si ho fem malamen, jo nomes em preocuparia de la meva. I si en algun cas esmento una cultura es per esmentarla de manera correcta o si mes no si tinc que dir aspecte negatius fer-ho amb coherencia i de manera educada, perque ningu s’ho prengui malament.

    Comentari per Miquel López — 5 Octubre 2011 @ 22:41 | Resposta

  44. En aquest text l’autor deixa veure com els judicis d’Occident sobre les altres cultures són gairebé sempre erronis, ja que es basen en que la cultura occidental és la que fa les coses “ben fetes”, i tot el que sigui diferent està mal fet. Es vol fer veure que, en realitat, totes les cultures tenen els seus pros i contres, i no pel fet de ser mes poderoses econòmicament, militarment… han de ser millors. Els Occidentals critiquem durament tots aquells rituals de cultures no Occidentals que no ens semblen adequats i que creiem que no respecten els drets bàsics de les persones, però ho mirem desde la nostra prespectiva i mai ho podrem entendre com ho entén algú que ha crescut en aquesta cultura,
    La meva conclusió és que totes les cultures tenen les seves coses bones i les seves coses dolentes, i el que s’ha de fer és ser més tolerant i intentar aqprendre les coses bones de la resta de cultures, i no tancar els ulls i viure en la mentida de que tota tradició Occidental es la bona i qualsevol altra, només pel fet de pertanyer a una cultura diferent, es dolenta.

    Comentari per Ton Juny Pina — 6 Octubre 2011 @ 05:48 | Resposta

  45. Jo crec que el propòsit de aquest article és fens veure que totes les cultures són bones, però que la occidental és creu superior a totes les l’atres, però no ho és.Per fens veure el que està pasan l’autor dona una serie d’exemlpes .

    L’autor ens dona a reflexiona amb la pregunta “que volem dir amb diferencia cultural?”, ens dona diferents respostes ,i al final ens done la més adecuada que és que: la diferència és el camí entre “la meva manera de entendre les coses” i la percepció d’un altra persona, d’origen potser diferents.

    Al final arriba a la conclusió que la interculturalitat prescisament la gestió i la negociació diària de “la diferencia cultural”,i que aprenen altres cultures occident pot arriba a créixer molt culturalment, i deixa de banda la seva ignorància, el narcisisme, l’abús de poder i la prepotència que cada dia els caracteritza més.

    Jo estic molt d’acord amb el text i crec que si la gent el llegis els i donaria molt a pensar.

    Comentari per eudald — 6 Octubre 2011 @ 11:10 | Resposta

  46. estic d’acord amb el text perque encara que hi hagi diferencies fisiques no vol dir que uns siguin superiors als altres. thotom pensa que la seva cultura es la millor,quan, de fet, totes les cultures son diferents i iguals al mateix temps. Hem d’acceptar que hi ha persones amb pensaments i gustos diferents, i això no les fa ni millors ni pitjors que nosaltres.
    Damunt de jutjar altres cultures podríem mirar d’apendre d’elles.

    Comentari per amir maârouf — 6 Octubre 2011 @ 16:59 | Resposta

  47. Jo estc totalment d’acord amb el text.La cultura s’ha d’ expandir per tot el món per a que tots coneixem les altres cultures.

    Desde sempre, la gent de l’occident, a cregut que la seva cultura, la seva vida, i les seves procedencies són sempre millor que les de una persona de diferent cultura.Ningú és més “res” que ningú.Tot hem de tenir els mateixos drets, les mateixes oportunitats i tots hem de ser respectats per les altres cultures.

    Un altre tema que es parla en el text es sobre les repulsions de cultures. Sol que una cultura sembli rara, tingui unes tradicions sense sentit o pel fet de que siguin inferiors respecte a la economia, a la tecnologia,etc, ja esta repulsada.

    Cada cultura té les seves costums i tradicions i tots hem de respectar-les mutuament, ja que a tots en agrada que respectin la nostra.

    Acabar dient que, aquest text ens fa reflexionar sobre la importància de ser “bones persones” amb els demés i respectar-nos, els uns amb els altres.

    Comentari per Elohim Cabezas — 8 Octubre 2011 @ 09:44 | Resposta

  48. El text parla sobre que tots hem d’acceptar les altres cultures i aprendre dels altres per viure sense problemes. També comenta que les cultures tenen diferents tradicions i tots hem de aceptar-les per igual com ells han d’acceptar les nostres.
    Els països occidentals són més rics,creuen que tenen la millor cultura, per tant la volen repulsar als altres.
    Tots hem de respectar les altres cultures i les hem de expandir per a que tots puguin coneixes les altres cultures.
    Ningú és més intel·ligent que un altre, cap cultura és més de admirar que una altra…
    Tots som igual i tots hem de respectar als altres, com ens agradaria que a nosaltres també ho fessin.

    Comentari per yani liu — 8 Octubre 2011 @ 10:09 | Resposta

  49. Per damunt dels trets culturals de les diferents ètnies que habiten al planeta, hauríem de convenir en establir un nivell superior a les diferents cultures; es tracta de l’existència en sí de l’ésser humà, és a dir, la vida. Entenc que la vida s’ha de defensar per el sol fet de la pròpia existència i per tant , el que aquest text anomena cultures s’hauria d’integrar en la defensa i promoció d’aquesta atorgant uns mecanismes que donin suport a la vida i que al mateix temps siguin una garantia per les futures generacions.

    La vida perdurarà, independentment de les cultures, si s’apliquen unes mesures essencials basades en la llibertat de les persones i la democràcia que recull l’organització de les Nacions Unides en relació als drets humans. I perquè així es compleixi, s’ha de dotar d’uns valors que no afectin a l’origen de les persones i que haurien de ser preceptuals, com són els valors positius. Diria que aquests valors són els que donen viabilitat a la interrelació entre les diferents cultures. L’esforç, el treball, la voluntat, l’entrega, la solidaritat, la concòrdia, l’empatia, el coneixement, la honestedat, etc, no formen part de les diferències culturals, però si , en tota seguretat, ajuden a integrar-les.

    Per altra banda, si que defenso la diferència cultural de les persones respecte els trets que identifiquin les mateixes. Ningú es nega a les seves arrels, tradicions, folklore, forma de vida, creences, i altres que en cap cas coarten la llibertat de les persones i porten a enfrontaments.

    Particularment, penso que aquest text inclou formes i activitats dins dels aspectes culturals que no són pròpies del significat de la paraula cultura; és més, les imposicions i obligacions que atempten contra la llibertat, la democràcia i el progrés, més que diferències culturals ho anomenaria actes delictius.

    Comentari per Júlia Juanós Boira — 12 Novembre 2012 @ 19:56 | Resposta

  50. L’autor d’aquest text ens intenta ensenyar una manera, per alguns o algunes nova, per entendre aspectes d’altres cultures d’arreu del món, o com a mínim, respectar-les. Es qüestiona preguntes i se les respon a ell mateix tot fent una crítica a Europa en general. La idea que vol transmetre és doncs, que si només ens fixem en nosaltres mateixos sense que ens importi tota la resta, no millorarem en cap aspecte i només aconseguirem tancar-nos més i més. En la meva opinió, que acorda amb la del autor, solament obrint bé els ulls i convivint amb els diferents tipus de societats culturals ens ajudarà a ser millors persones, ja que penso que com més cultures comprèn algú més “rica” és aquesta persona. Així doncs, hem d’ampliar els nostres coneixements i enteniment envers la resta del món per poder fer desaparèixer la paraula ignorància de la nostra societat. I de fet, es pot, però hi ha encara moltes persones caparrudes que s’hi neguen, i és aquest el principal problema, però poc a poc si tots ens hi esforcem, aconseguirem viure en un indret millor. Tot allò que a algú d’un altre lloc li sembla bé, pot ser que a nosaltres ens escandalitzi. És per això que hem d’aprendre a conviure i no creure’ns el centre del món.
    Es cert que el concepte de globalització cada cop s’estén més. És un fet, i això passa perquè Europa i Amèrica del Nord porta la seva cultura als altres indrets i modifica la que ja tenen al llarg dels anys. Després hi ha gent que si té com a veïns una família de xinesos que no han fet res, critica i no accepta. Potser aquesta família podrien ensenyar-nos coses meravelloses, però ja d’entrada aquesta situació no es produeix perquè la nostra cultura es força tancada.
    Un dels factors que no trobo bé es que l’autor ataca i critica de manera indiscriminada a Europa i la seva societat (sent sincer, potser em desagrada perquè JO pertanyo dins d’aquesta societat). Sent realistes, tots sabem que hi ha gent de molts tipus, però ja posats, potser en alguns casos l’autor hauria d’haver generalitzat una mica més perquè que siguem els més avançats tecnològicament no significa que haguem d’estar suficientment tancats com per a rebutjar d’una manera escandalosa altres cultures. La tecnologia no ens ha atrofiat el pensament i la coherència, de moment. Hi ha molts indrets poc desenvolupats que segueixen comportant-se de la mateixa manera que ara fa centenars d’anys. Posem el cas d’Àfrica. En la meva opinió crec que el seu punt de vista cegament religiós, en molts casos ha sobrepassat el límit i l’humà arribant molts cops a provocar morts. No hem d’evolucionar? No hem d’obrir els ulls per ser millors? Què està passant aquí? Si no segueixes segons quines conductes culturals (no parlo de lleis aprovades, sinó factors habituals en la societat), les persones d’allà s’horroritzen. En canvi, com a pròpia experiència, en la meva societat he vist molts cops passar a gent musulmana pel meu costat, reconeguts per algunes de les característiques més significatives de la seva cultura com ara la vestimenta, i la gent no s’immuta. Torno a repetir que hi ha gent per a tot i pot ser que sí que a vegades passin coses desagradables i de veritat que això m’entristeix.
    Potser sí que hem de millorar però en la meva opinió estem en procés. De tota manera no discrepo amb el text i crec que ja ens van bé les crítiques perquè ens poden ajudar a ser millors. Després de llegir-lo, he estat reflexionant una estona i crec que l’autor no ens dóna cap resposta, al contrari, vol que ens fem més i més preguntes perquè les intentem trobar nosaltres mateixos i així parar-nos a pensar algun cop en alguna cosa tant important com aquesta, que potser sols no ho faríem.

    Comentari per Edgar Sànchez Morales — 13 Novembre 2012 @ 16:26 | Resposta

  51. Es veritat que els occidentals desmoralitzem quan altres cultures, com (africans, jueus, musulmans…) fan coses que no s’entenen (que les dones portin vel, el ramadà…), però, nosaltres no som millors que ells, ja que només pensem en el consumisme (marques, sortir, divertir-nos, veure alcohol).

    Penso que es bo que hi hagi diversitat cultural, ja que podem aprendre moltes coses bones, diferents i que ens poden ajudar a tots.
    M’agradaria que tots (negres, blancs, xinesos, dones, homes…) oblidéssim les nostres diferències i cultures i ens ajudéssim.

    Comentari per Raimond — 13 Novembre 2012 @ 20:05 | Resposta

  52. Jo crec que aquest text té molta raó i sobretot té un gran propòsit, el de fer-nos reflexionar sobre el nostre pensament i comportament quan veiem a una persona d’una altra cultura. Crec que aquest pensament de les persones que només per veure que una persona és de diferent color o pensa de manera diferent a tu ens faci infravalorar-la o veure-la d’una manera diferent, és un dels errors més grans ja que no per un color, o per un punt de vista diferent les persones hem de ser totalment diferents i comportar-nos d’una mala manera, ja que tots en aquest món necessitem el mateix, com per exemple que algú ens estimi o que algú ens faci cas i ens faci senti especials i això és igual de la cultura que siguis ja que ho podem donar tots i ho necessita tothom, a més a més tots tenim un origen en comú, per tant no som tan diferents.
    Des del meu punt de vista crec que les diferències culturals són coses que s’haurien de solucionar ja que poder conèixer i compartir opinions i moments amb persones de diferent raça ens fa créixer com a éssers humans i ens fa saber moltes més coses sobre altres països o cultures.
    Així que la meva conclusió sobre aquest text és que totes les cultures són igual d’importants i que no n’hi ha d’haver cap que és cregui superior a les demés, i que no està bé jutjar a les altres persones només per el seu origen i el seu color.

    Comentari per Marina Ferran Roca — 13 Novembre 2012 @ 22:00 | Resposta

  53. Estic d’acord amb la idea de l’autor, les diferències culturals no són un problema per a poder conviure. Hi ha molta gent ignorant, la qual creu que relacionar-se amb gent d’altres cultures és incompatible. No són persones potser? Indirectament, les relacions culturals són una forma d’aprendre, és clar.
    Qualsevol persona s’estranya molt al veure certes coses de cultures diferents a la seva, però i la resta de la gent? Cada cultura té els seus trets que la caracteritzen, i la fan diferent a les demés, però no per això ens hem de creure que és millor. Per tant, igual que les altres cultures, tenim la nostra manera de comunicar-nos, de satisfer els nostres desitjos, etc. Això fa que semblem diferents respecte a la resta del món, però l’edat,el gènere, créixer amb la resta, són coses que no canvien, que hi són arreu del món.
    Quan diu que els occidentals som uns ignorants, estic en desacord. Les diferències culturals és un fenomen impossible d’evitar i amb el temps fàcil d’habituar-s’hi, però no és acceptat per molta gent. Per molta distància que pugui arribar a separar a dues persones, el caràcter, el físic o el color de pell, hem de ser respectats ja que tots som considerats humans.

    Comentari per Júlia Altisent Gómez — 13 Novembre 2012 @ 22:10 | Resposta

  54. En aquest text, ens ensenya a que el terme diferència cultural, no té res de negatiu, sinò tot lo contrari. Que som nosaltres, els occidentals que en la nsotra manera de fer, de actuar, i en la nostra societat, hem anat creant una mena de visió de superioritat envers les altres cultures. Cosa errònea, ja que tots com a èssers humans que som, no som ni menys ni més que els demes.Tenim una cultura, on nosaltres ens creiem els creadors de tot, i que lo nostre es lo millor i perfecte, possiblement sí, que estarem més desenvolupats tecnologicament que d’altres llocs, però aquesta absècia de tecnologia en aquests indrets, els ha fet crèixer en altres segurament. Diferentes ètnies, diferentes cultures però tots partim del mateix, som èssers humans amb els mateixos drets que tots. Tots desde petits rebem una ensenyansa i una educació que pot variarr depent del nostre lloc on vivim, aquest conjunt de valors que ens ensenyen, es lo que li diem cultura. I quan un col.lectiu de persones han de conviure amb un altre col.lectiu, es allí quan venen els “problemes”. El racisme es un d’aquest problemes, tenir aquell pensament de ‘ aquell val menos que jo per que provè d’un altre lloc i no té les meves costums’ Doncs, està molt mal pensat, ja que si cada cultura té una manera diferent de pensar i de actuar, estic convensut que el millor per el coneixement humà, i la convivència sería escoltar i tolerar-nos els uns als altres, per aprendre de tots. Ja que cada cultura és un món nou, i cada món és igual de valid.

    Comentari per Josep Bellés Roca — 13 Novembre 2012 @ 22:34 | Resposta

  55. jo estic a favor del que diu el autor. La idea d’aquest text, és que no hi ha cultures superiors ni inferiors, tots som iguals tan si tenim la pell de color fosc com si la tenim de color clar, tan si som de l’est o del oest tots som iguals tots provenim d’una mateixa espècie.
    Hi ha persones la majoria dels països mes desenvolupats i rics que fan “bullying” als immigrants sol per tenir un altre punt de vista diferent del nostre, alguns tenim una mala imatge sobre algunes cultures a causa del que fan.
    I els immigrants també pensen el mateix sobre nosaltres com veiem a la fotografia que tenim a dalt damunt de tot, per ser diferents amb cultura o amb color de pell no vol dir que els tenim que odiar, tampoc cal que siguin els millors amics pero tenim que fer com si fossin uns del mateix color de pell i no els tenim que discriminar solament ajudar-los amb el que necessitin.

    Genís Biel Puig

    Comentari per Genís Biel — 14 Novembre 2012 @ 11:18 | Resposta

  56. Jo penso, que la societat occidental, no es ni millor ni pitjor que qualsevol altre tipus de societat o cultura, es diferent, ja que per ejemple com diu el text, aqui, a les societats de occident, podem parlar de cualsevol tema obertament, sobretot les dos o tres ultimes generacions, perquè per ejemple molts dels nostres padrins encara tenen temes “tabú”, com tenen algunes societats de la resta del món; per el contrari, nosaltres, els de la societat occidental, no trobem bé coses que cada tipus de societat i/o cultura, veuen bé dins la seva, i fan alguna cosa que per a ells es normal però per a nosaltres no, i es això, quan veiem alguna cosa que és diferent al que fem o pensem nosaltres, ja ho trobem malament, o a l’inversa, sempre senser passar els límits cap a la crueltat.
    Molta gent és racista, hi ha gent que son racistes (per dir-ho d’alguna manera) amb un “musulmà, africà, sudamericà, etc”, aquests mots cops es justifiquen dient que son ordenats (no es valid); i ni ha que ho son dins de la seva mateixa “rassa” amb gent que no són iguals que ells, com per ejemple un pobre amb un ric i un ric amb un pobre…
    Hi ha una cosa que diu l’autor, amb la que discrepo una mica, i és amb lo de relacionar-se amb gent d’una altra cultura, hi ha molts aduts, que si que es així, si que els costa, i fins i tot al caminar pel carrer, els miren malament; tot i que, després molts aquests que fan això, són els primers de anar a comprar-l’s per ejemple un cd pirata, es contradeixen a ells mateixos; en canvi el jovent, que ara mateix ia es multicultural, és molt més fàcil que es relacioni amb gent d’altres cultures, ja que la coexistencia diaria amb elles fa que siguin molt més fàcils les relacions, i això els enriqueix molt com a persones i els fa més humans, moltes de les persones joves, el que volen és algú que les comprengui, que les tracti bé, etc, i això cada cop més, es igual qui ho fa si un català, un arab, un xines, un africà, un sudamenricà, etc.. si aquests el respecten, l’altra persona també ho farà. I finalment acabo dient que a aquest món, hi ha molta gent però pocs humans, i que només existeix una rassa, i aquesta és la rassa humana.

    Comentari per Sergi Faura Alsina — 14 Novembre 2012 @ 11:24 | Resposta

  57. Estic d’acord amb el text, ens ensenya que encara que siguem de cultures diferents, tinguen unes ideologíes i uns pensaments diferents, tots sóm persones iguals. Siguem del país que sigui, de la religió que sigui, totes les persones mereixen un respecte.
    Totes les cultures són iguals, així que no ni ha cap que sigui superior a les altres. No està bé que algunes persones jutgin a altres només per el fet que siguin d’una altra cultura. Totes les persones del món hauríen d’aprendre a respectar a les altres persones.

    Comentari per Gerard Diaz Tribó — 14 Novembre 2012 @ 12:55 | Resposta

  58. En primer lloc m’agradaria felicitar a l’autor d’aquest text, ja que en la meva humil opinió crec que esta força ben tractat un tema tant important com l’és aquest. En aquest article, la intenció de l’autor és donar a entendre la seva visió d’aquesta situació cada cop més present en el dia a dia, la multi culturització. En general crec que te raó tant en el fet de que els occidentals, tant els europeus com els nord-americans, tendim a creure que la nostra cultura és la normal i que tot el que és diferent a ella no és “correcte” èticament, o moralment, o és quelcom incomprensible en aquesta era de llibertat, etc. I ens que ens creiem els salvadors del món i que hem de anar imposant la nostra cultura arreu. Quan la nostra cultura manca totalment de llibertat per a una part important de la societat, i gairebé tota esta regida i governada per uns quants, els que acumulen més riquesa i no pas els més capacitats per fer-ho. Però també és veritat que no tota la culpa és nostra, ni uns tan bons ni els altres tan dolents, crec jo. En conseqüència crec que si el que desitgem és un món globalitzat, i multicultural tots hi hem de posar en nostre gra de sorra, tant occidentals com la resta del món. Per el contrari, i no dic que sigui una pitjor opció, avançarem cap a una societat dividida culturalment, en que cada grup d’individus viurà en la seva terra i hi haurà una discriminació cultural digna de l’edat mitjana.

    Comentari per Albert Tuset — 14 Novembre 2012 @ 13:21 | Resposta

  59. Respecte a aquest article, em fa pensar que les diferencies culturals entre les persones de altres regions que no siguin occidentals, poden fer sentir aquestes persones menyspreades pel fet de ser d’una altra cultura i tindre diferents costums,creences,gustos, etc. Hi ha gent que pensa que si la gent d’altres països, per tant , que té altres cultures, ve al nostre país ens trencarà amb el sistema de codis de convivència necessari per la vida en societat. Respecte a la meva opinió, crec que no és així, crec que es bo que ells s’adaptin a nosaltres i nosaltres de la mateixa manera aprenguem la seva cultura.
    Crec que la nostra societat hauria de ser de mentalitat més oberta, obrir-se a nous mons, aprendre a conviure amb persones d’altres regions i poder relacionar-s’hi sense tindre cap mena de problema ni perjudici.
    De fet, tots els éssers humans som iguals, no ha d’haver ningú que es senti superior sobre una altra ètnia. Trobo que és d’ignorants negar-se a relacionar-se i “etiquetar” negativament les persones que tenen unes altres condicions, o són d’una altre país amb diferents costums.

    Comentari per Meritxell Ardiaca Civico — 14 Novembre 2012 @ 14:00 | Resposta

  60. L’autor del text, fa un a crítica amarga a la societat Europea en general, del que hi ha coses que hi estic completament a favor però en altres detalls que no, ja m’aniré argumentant al llarg del meu text. Però, per molt que hi hagi coses que no m’agraden del tot, del que diu no estic desacord en res, ja que crec que són crítiques constructives i que poc a poc anirem millorant tal com diu l’autor del text.
    No pel simple fet de pensar, actuar,ser, viure, fer, etc, s’han de discriminar i rebutjar a les persones com habitualment fem -igual que opina l’autor del text- perquè la gent d’altres cultures té el mateix dret com nosaltres -els Occidentals- de viure, simplement que les característiques que el fan ser persona difereixen de la nostra, però no per això són menys que nosaltres. I és que no ens fa ser èssers únics tindre un color d’ulls o uns determinats trets físics? Doncs jo crec que tothom és persona si té una propia opinió personal, ja que això significa que té uns coneixements i una personalitat que el fa ser difirent de qualsevol altra persona i si a tot això li afegim que a més a més coneix altres idiomes encara molt millor, perquè això implica que coneix i d’alguna manera entèn altres cultures -remarco, entèn- sigui de la ètnia que sigui i tingui els recursos econòmics que tingui. Però aquesta idea no tothom la comparteix, ja que hi ha gent -aquesta sí, ignorant- que opina que per ser d’un color o parlar diferent manera que aquesta, ja són menys.
    A favor de l’autor del text i tot exposant la meva opinió jo crec que només evolucionarem si canviem la nostra manera de pensar i deixem de creure’ns el melic del món, ja que hem d’aplicar tots els coneixements que demostrem que tenim en alguns aspectes i aplicar-los en altres conceptes que des del meu punt de vista la societat Occidental va molt escassa. I jo crec que un cop fet això el concepte d’ignorància desapareixerà de la mateixa societat, però per a què això passi cal l’unificació de tots els habitants cosa que ja vec més compicada. Ja que no el que des del nostre punt de vista és correcte, és correcte per a gent d’altres cultures i viceversa.
    Jo crec que la globalització ja és un fet present, ja que actualment ja hi ha persones d’altres indrets menys desenvolupats o amb carències econòmiques -a nosaltres no ens queda gaire per formar part d’aquesta llista, ja que la crisi ens està jugant una mala passada- ha hagut d’anar a viure en un altre país per a poder sobreviure i alimentar als seus pròxims. Ara parlant sincerament, qui no ha rigut d’un immigrant? -jo m’hi inclueixo en la pregunta- Qui digui que no menteix, ja que per sistema tendim a riure de l’altra gent snese coneixer-la, ridiculitzant-la i deixant-la en evidència pel simple fet que siguin “diferents”. Que hi hagin algú que es cregui més que un altra persona i que se’n mofi d’ella ho vec realment trist i fins i tot penós.
    L’autor del text generalitza en dir que tots som uns ignorants i aquí m’hi revelo ja que m’hi vec injustament inclosa.
    En Europa com en Estats Units la tecnologia és un apartat que en poques dècades ha avançat notablement i que encara continua i continuarà avançant perquè ens queden moltes coses per descobrir. I per aquest tret crec que ens hem començat a creixer més i hem començat a despreciar cultures que no tenen tants recursos com nosaltres. Però jo crec que aquestes cultures ens donen mil tombs en moralitat. Però tot i això les cultures no tant avançades m’horroritzen en un sentit; en el cas de les persones musulmanes, trobo totalment injust que les dones no tinguin dret a ensenyar el seu rostre quan van pel carrer si és que els seus homes les deixen sortir mentres ells no porten res que cobreixi laseva identitat i són una societat poligàmica, això m’enràbia per segons. Crec que és una societat poc evolucionada i realment influida per la religió. I que hi hagin persones que encara visquin en aquestes condicions ho trobo realment injust i per a què això s’acabi cal que tothom estigui unit perquè una persona sola no ho pot fer sola.
    Prèviament de posar-me a redactar el text tot donant i exprimint al màxim les meves idees i opinions he estat reflexionant, i crec que l’autor del text no ens porta a cap conclusió; no ens diu perfecte heu de seguir aquests passos per fer tal cosa i tal altra, sino que jo crec que ens prepara per tindre una opinió personal sobre el tema i així resoldre el “problema” per nosaltres mateixos.

    Comentari per Júlia Arsac Vicente — 14 Novembre 2012 @ 14:13 | Resposta

  61. Jo estic d’acord amb aquest text, crec que totes les persones som iguals, encara que siguem d’altres religions,cultures o el nostre color de pell sigui difernet.
    Molta gent pensa que no han de conviure en un mateix lloc persones de diferents cultures, religions, pro crec que aquest es un pensament immoral i que la gent no ha de pensar d’aquesta manera,es més, si conviuen gent de diferents cultures,religions etc.. és positiu perqué es podent intercanviar diferents coneixements sobre les cultures,religions etc.. i adaptarlos a la teva cultura,religio etc.
    Crec que totes les persones em de conviure sense descriminacions,insults entre altres cultures perque sense que ens donem compte també estem insultant a la nostra cultura,religió etc.. encara que tinguem diferències, perquè totes les cultures i religions estan lligades entre si i totes tenen algun aspecte en comú que no ens fa molt diferents a les altres.
    Amb tot lo que dit arribo a la conclusió que per millorar el món em de conèixer i saber altres cultures,religion entre altres coses perquè igual ho necessitem algun dia qui ho sap, i per això no em de discrepar res de les altres cultures,religions,folklore etc..

    Comentari per Pol Fernàndez Rodríguez — 14 Novembre 2012 @ 14:44 | Resposta

  62. Creo que este texto tiene toda la razón, porque nosotros tenemos esa capacidad de juzgar a las personas sin conocerlas, creo que muchas veces nos guiamos por como visten,hablan,los gestos que hacen y sin tener una conversación con ellos decidimos rechazarlas porque creemos que las cosas que hacen no están bien, es verdad que el mundo esta lleno de gente ignorante que no le preocupa conocer otras culturas ni conocer diferentes estilos de vida que hay en el mundo. Creo que al fin y al cabo todos somos bastante iguales , no importa de donde vengas ni tu color de piel ni nada de esto , creo que casi a todas las personas en el mundo les preocupan las mismas cosas y que si fuéramos menos ignorantes creo que ahora mismo este tema no seria tan importante , pero la gente creo que no va a cambiar y siempre habrán personas que menosprecien a otras sin haberlas conocido antes porque siempre nos a pasado que sin conocer a alguien ya no nos cae bien pero creo que en este mundo es imposible que todo el mundo opine bien de ti.

    Comentari per Valeri Trunov — 14 Novembre 2012 @ 15:19 | Resposta

  63. Todos creemos que nuestra cultura es superior, o que incluso es la única que vale la pena. Quizás nunca nos hemos parado a pensar que puede que nuestra cultura, que la vemos como lo que más nos unen sea lo que más nos separa del resto del mundo en el cual vivimos, ya que juzgamos sin saber, sin entender el motivo o la razón por la cual es así, a veces juzgamos siendo lo más ignorantes que podemos.

    Comentari per Tània Barceló Lara — 14 Novembre 2012 @ 16:06 | Resposta

  64. En aquest article l’autor ens mostra una reflexió seva sobre les diferències culturals i les diferents formes d’entendre i de veure la vida, i ens convida a nosaltres també a reflexionar sobre la nostra pròpia visió sobre aquest tema i ens proposa a anar un pas més enllà. Plantejar-nos si el nostre criteri és el que creiem correcte o potser estem totalment equivocats en quant a la nostra manera d’entendre la vida i les diferents cultures.

    És més, ens fa un proposta en la qual ens planteja si realment les diferències culturals tal qual ens les han fet veure la nostra societat, no són realment diferències, sinó que, si les acceptem i estem disposats a comprendre-les i estudiar-les, són una oportunitat d’enriquiment social i principalment personal, ja que al saber i conèixer altres cultures la teva manera de pensar, de veure les coses i entendre la vida canviarà, degut al fet de que al saber més coses, tindrem una ment molt més oberta, comprenent millor les coses que ens passa i ens envolta.

    En quan a les diferències culturals és un camí en els dos sentits. El que per a nosaltres d’altres cultures ens resulta estrany, el fet més quotidià per nosaltres, pot resultar per una altra cultura la cosa més estranya i aberrant. Per tal d’aclarir el que acabo de dir, posaré un exemple: una cosa molt normal és passejant o estant asseguts, es fan mostres d’afecte l’un a l’altre. Aquesta cosa que per a nosaltres és de lo més normal, inclòs ens pot resultar una cosa molt tendre, per a algunes cultures és una cosa inacceptable.

    Com a conclusió final, en un món de globalització, no acceptar les diferents cultures pot arribar a ser un greu problema, ja que avui dia, dintre d’un mateix país, fins i tot una mateixa ciutat, podem trobar diverses cultures convivint juntes, cadascuna amb les seves formes de veure i entendre la vida, respectant-se i comprenent que encara que el veí del costat no pensi igual que ell, ni la manera d’un ni la manera de l’altra ha de ser la correcta.

    Comentari per Alexandra Arsintea — 14 Novembre 2012 @ 17:39 | Resposta

  65. Els raonaments que fa aquest text son totalment certs. Ens fa que al cap i a la fi tots som iguals tot i les diferencies culturals que ens separen. També crec que es un raonament molt encertat el que diu sobre les races ja que no pot averi cap manera de que hi hagi una raça pura sense cap interferència de cap altra cultura i es absurd pensar el contrari.
    Es un bon exemple la imatge de la esvàstica , molt conegut pels nazis , ja que mostra un símbol comú en moltes cultures molt diferents entre si.
    Crec que tothom tindria que aplicar el que diu aquest ja que així aprendríem a respectar les altres cultures i entendríem que tots son iguals tot i que , per les diferencies culturals , no ho sembli.

    Comentari per Alejandro López Sánchez — 14 Novembre 2012 @ 18:31 | Resposta

  66. La finalitat d’aquest text es donar a entendre que totes les cultures son iguals, això significa que cap cultura es millor ni pitjor, ni superior ni inferior que una altra, encara que la gent que no pertany a una cultura i te un punt de vista extern d’aquesta, la veu estranya, inclús s’atreveixen a criticar-la sense saber gairebé res d’aquesta.
    Comparteixo que depenent del lloc on neixes tens uns criteris i una cultura possiblement molt diferent o fins i tot molt semblant a la d’altres comunitats socials(altres països). Però jo crec que no hi tindrien que haver diferencies culturals ja que tots som humans i persones i l’únic q ens diferencia es una ideologia diferent ja que cada cultura te una manera diferent de veure i raonar els fets.
    Menciona que els occidentals ens creiem superiors a les altres, això no hauria de ser així perquè qui ens diu que les nostres creences o els nostres criteris per analitzar les coses són els correctes? Penso que enlloc de creure’ns superiors i criticar les altres cultures hauríem de conèixer-les primer al detall i que ens raonessin les seves accions, així crec que aprendríem moltes coses que actualment desconeixem i critiquem.

    Comentari per Henard Mestres — 14 Novembre 2012 @ 20:17 | Resposta

  67. Aquest és un d’aquells textos que fan reflexionar sobre els tòpics i les idees que portem inculcades des de fa molt temps. Veritablement la nostra cultura és la millor i la més avançada? Veritablement som tant diferents dels que tenen una altra cultura? Al cap i a la fi, com diu molt bé el text, som persones. Això vol dir que vulguem o no, tots tenim les mateixes necessitats: no sentir-nos buits, tenir gent al nostre costat, expressar-nos…Les diferents cultures busquen satisfer aquestes necessitats i cadascuna ho fa a la seva manera, es evident que la cultura d’una punta del món, no satisfarà les necessitats de la mateixa manera que una altra cultura de l’altra punta del món, i per això ja diem que una cultura és millor?. En vista d’això ens podem adonar de que totes les cultures tenen un mateix propòsit.

    Per ser més humans, el que hem de fer no és rebutjar les demés cultures sino aprendre d’elles. Cada cultura té alguna cosa per ensenyar a les demés. Per fer-ho ens hem de relacionar amb elles i conviure-hi. La idea de que no podem conviure amb elles és totalment falsa, si som tots de la mateixa espècie, com no hem de poder conviure sense problemes? Som tots persones! Per què aquesta rivalitat entre cultures? Doncs perquè som intolerants. Perquè refusem tot allò que no és com nosaltres volem. És per això que hem d’apartar les nostres diferències culturals a un costat i atrevir-nos a obrir la nostra ment amb ganes d’aprendre, amb ganes de millorar el coneixement humà i ser menys ignorants. Fins que això no es consegueixi, seguirem mirant malament les altres cultures, i elles la nostra. I el pitjor de tot: seguirem sent uns ignorants.

    Comentari per Genís Domínguez Amador — 14 Novembre 2012 @ 20:47 | Resposta

  68. Els occidentals ens autodenominem com les persones amb la millor cultura del món i critiquem a les altres cultures per ser diferents de la nostra, ja que ens impacte els seus costums, la forma que fan vestir a les dones, com les tracten, els drets que tenen, en com es basa la seva religió…però no pensem que ells també es sorprenen amb la nostra manera de viure, com ara que quan neixi una nena doncs s’he li hagi de foradar les orelles i ficar unes arracades o com pot ser que una dona vagi amb tant poca roba. Però en realitat no hi ha cap cultura superior ni inferior simplement són diferents, i això es bo ja que pots aprendre d’altres cultures perquè en totes hi ha coses bones i coses dolentes segons el meu punt de vista. Però en realitat la cultura d’una persona la fa diferent a un altra persona d’una altra cultura? Què passa si un creu en déus diferents? Encara no està demostrat que hi hagi un déu, i ens tenim de barallar sobre quin es millor? Tots som humans i no som diferents un dels altres, lo dolent es que moltes persones s’han tancat en banda i es pensen que tot lo que no sigui igual que lo seu està malament, sort que no som tots els que pensem així perquè s’hi ens obrim a altres cultures podrem aprendre molt d’elles i fins i tot millorar.

    Comentari per Marçal Colea — 14 Novembre 2012 @ 21:05 | Resposta

  69. Bé, doncs es tracta d’un text totalment contemporani i aplicable a la nostra societat, un ambient en què tenim la irracional conducta de segregar o de mirar malament a tot aquell que no compleixi els paràmetres que nosaltres considerem imprescindibles per ser “dels nostres”. Això s’exemplifica, per dir algun dels milions de casos, quan qualsevol persona de raça blanca, tu, jo, canviem de vorera quan ens creuem amb una persona negra.

    Precisament aquest és el missatge que vol transmetre l’autor, el rebuig que tenim a gent que no s’assembla a nosaltres, i precisament és una paradoxa, perquè encara que tots siguem una raça igual, la raça humana, per fora i per dins som totalment divergents, així que no hauríem de crear aquests grups racials, perquè no tenim raó per fer-ho.

    L’autor vol esbrinar els perquès de la nostra segregació sense sentit, i de la manera com desaprofitem l’oportunitat que ens brinda viure en una societat tan heterogènia, ja que en comptes de discriminar, i fins i tot, arribar a matar gent que no considerem digna per la seva procedència o cultura, podríem aprendre d’ells, obrir-nos a nous horitzons i territoris que tots junts podríem explorar i indagar, i estic segur que tot aniria sobre rodes.

    Per comprovar que l’autor té raó i que el món és víctima d’aquesta odi (que també ve generat per la por) només cal que mirem pel carrer, o el telediari, per corroborar-ho, que constantment estem rebutjant gent, coses o accions pel fet de no procedir d’un lloc que nosaltres jutgem com a “normal”.

    Els conceptes bàsics que hem de tenir clars sobre el text són el rebuig, el racisme, la ment tancada que mostrem gran part els occidentals, la convivència entre cultures, la possibilitat de viure millor en comunitat… El text amaga una pregunta, es pregunta per què som tan primitius i ens limitem a barallar-nos en comptes de voler explorar nous indrets, noves cultures i ambients…

    La meva conclusió és la mateixa que estic reiterant sense parar tota l’estona, que som tancats de ments i no som capaços de veure un pa a l’ull. Sembla que ens agradi molestar i embrutar l’ambient en comptes de cultivar-nos i sentir-nos realitzats per saber conviure amb altres éssers humans, per diferents que puguin ser de nosaltres!

    Respecte les idees que donem per certes i sabudes, podem destacar que tots els occidentals pensem que som una mena de raça ària, els amos del món ,però realment el que estem fent és impregnar-ho tot d’odi i prepotència, ja que creiem que les altres cultures es poden mirar per sobre de l’espatlla, amb aires de superioritat, i això no és en absolut, perquè l’únic que fem és denigrar les persones.

    Si aquesta idea que jo vinc repetint tota l’estona (deixar de banda la discriminació) fos aplicada, estic segur que un altre gall cantaria. Crearíem un ambient de serenitat, benestar amb nosaltres mateixos, pau… Tindríem un dia a dia més relaxat i ens ajudaríem tots a tots.

    Finalment, no em tornaré a repetir, però només vull aclarir que així com jo dono la meva opinió, hi ha gent que també dóna la seva, però no s’assembla gens a la meva, és a dir, gent que prefereix seguir pensant que la millor solució és tirar-nos els trastos al cap i crear un ambient tòxic i indesitjable. Ara bé, tothom és lliure de compartir el seu punt de vista, i això hauríem de fer amb la convivència cultural, oferir el que tenim i sabem i sintetitzar-ho per poder avançar lentament a un món més agradable.

    Comentari per Ismael Profitós — 20 Novembre 2012 @ 18:06 | Resposta

  70. M’ha semblat un text interessant, ja que el fet de rebutjar a les persones que no són com nosaltres, és a dir, que considerem diferents perquè són d’altres països, amb altres cultures, diferents costums als nostres, diferent color de pell, accents i idiomes variats, és una cosa que passa actualment. És una acció que els membres de la nostra societat acostumen a fer sense ser-ne conscients en moltes ocasions.
    I precisament això és el que vol transmetre l’autor en certa manera. Nosaltres ens considerem capaços o si més no considerem que tenim el dret de marginar a altres persones (quan en realitat no tenm més dret que cap altre ésser humà en el món), pel simple fet de que no són dels nostres per dir-ho d’alguna manera, quan l’estil i el concepte de vida que tenim nosaltres també pot resultar estrany per altres cultures. Com diu al text, avui en dia molts estem emmaniats en tenir una bona imatge i recurrim al vottox, a operacions estètiques per millorar alguna part del nostre cos quan en realitat no deixa de ser una mutil·lació. A base d’això, hi ha molts països on no hi ha gaire llibertat, terme al que l’autor del text també hi fa referència i ens transmet que el seu propòsit és que d’alguna manera, respectem les diferents cultures, és més: que respectem totes les altres persones que no som nosaltres, que no som “jo” en un terme singular.
    L’autor es fa una pregunta a la que vol trobar resposta: “¿Qué queremos decir con diferencias culturales?”. En realitat no tenim cap motiu per discriminar la resta del món, aquells que no pertanyen a la cultura de l’occident. Però tot i així sempre acabem trobant un motiu per poder marginar els altres individus. L’edat, el color de pell o inclús l’opinió d’un mateix són motius vàlids per tancar-nos a les diferents cultures. I això és una llàstima perquè sembla que no siguem conscients de la sort que tenim en certa manera de tenir tanta varietat de cultures que ens poden aportar moltes coses. Així que com no en som conscients i sembla que no ens interessi, tendim a discrminar perquè és més fàcil creure que no són dignes de res degut a la seva procedència.

    Per donar resposta no necessitem més informació que el que observem dia a dia. La gent de pell negra per exemple, cobra molt menys del que cobraria una persona blanca a l’hora d’anar a collir fruita a l’estiu. A més hi ha hagut més d’un cas en el que s’ha assassinat gent negra sense cap motiu, només perquè es considerava que no era digne de viure per ser negre. Però un dels exemples més clars i segurament veurem més és el fet de que moltes persones canviïn de vorera quan s’acosta una persona negra per la mateixa vorera.

    El concepte clau és la discriminació. Per alguna raó molts occidentals acostumem a creure que som superiors quan en realitat no som més que ningú. Som éssers humans amb el mateix dret que un xinés, que un africà, que un italià i que totes les altres persones de diferents nacionalitats i ètnies. Simplement ens diferenciem per les nostres creences, les religions, l’idioma i els diferents aspectes que caracteritzen totes i cadascuna de les cultures que existeixen. I precisament tot això és el mateix que ens incita a discriminar.

    A quina conclusió he arribat? Doncs que realment som éssers egoistes i en certa manera despietats. Molts cops demanem justícia quan nosaltres mateixos ja no la complim. Ara he entès per què de vegades el món em sembla trist. Perquè estem més pendents de mirar per nosaltres, de que no ens falti res, cosa que comprova que som egoistes, en comptes d’intentar acceptar que no som únics en el món, que convivim amb diferents persones que ens podrien aportar moltes coses a diferents aspectes de la vida i tot i així ens tanquem. I ens tanquem perquè no ens interessa una altra cosa que no siguem nosaltres.

    Respecte a les suposicions, una cosa que jo donaria per certa, és que els d’occident, que creiem estar més desenvolupats que qualsevol altra part del planeta, som superiors i això ens dóna el poder de poder jutjar i marginar a les persones de diferents ètnies. I com ja he dit abans, cap ésser humà té més dret ni més poder que un altre. La diferència de cultures no significa que poguem ser millors. Som iguals. Per alguna cosa tots pertanyem a única raça que és la de l’ésser humà.

    Crec que les conseqüències de que ningú es creiés superior, i es considerés tan sols una persona de les tantes que hi ha al món, serien molt bones. Tothom podria conviure amb persones de diferents ètnies, amb persones de qualsevol racó del món. No hauria d’importar-nos les diferències de cultura ja que al cap i a la fi, ningú ens obliga a entendre-les ni a practicar-les ni molt menys a sotmetre’ns. I això és una cosa que tampoc entenc, si ningú ens obliga a transformar la nostra cultura per una de diferent, per què hi ha odi vers els que no són com nosaltres? De totes maneres estaria bé un món sense racisme ni discrminació cosa que comportaria que la societat d’arreu del món pogués viure sense por.

    Sobre el meu punt de vista, és que el problema de discriminació i racisme, de rebuig, no tampoc és culpa de tota la societat. Recordo que l’any passat hi havia tres nens de quatre anys que anaven a l’escola i eren els millors amics. Fins aquí no hi ha res que cridi l’atenció, però un d’ells era xinés, l’altre era del Congo i l’últim era rus. Cada cop que es despedien per anar cadascún a casa seva ho feien entre abraçades i petons. Entre els seus pares no recordo haver vist mai cap gest de despreci, sinó sempre rialles. Així que si aquelles tres famílies de diferents indrets, amb diferents idiomes i accents, de diferents cultures i amb diferent color de pell no tenien rancor entre ells ni el mínim problema de convivència, per què hi ha tant odi quan parlem de altres cultures que no sigui la nostra? És una cosa estranya. Però des del meu punt de vista, a mi em va agradar poder ser testimoni d’aquella amistat tan bonica i diferent en el sentit bo de la paraula. Per això espero que la discriminació i el racisme siguin capaços de desaparèixer.

    Comentari per Noemi Fabregat Rodriguez. — 24 Novembre 2012 @ 13:43 | Resposta

  71. Ablació d’òrgans sexuals a criatures, precarietat de drets de les dones àrabs, societats basades en el consumisme excessiu i l’egocentrisme…els extrems mai han sigut ni seran bons. Cal privar a una dona de tenir la possibilitat de gaudir en una relació sexual? Cal posar en perill la seva vida, arrabassant-li una part del seu cos, només perquè es considera que són indignes d’experimentar plaer? Cal que hi hagi gent que no tingui l’oportunitat de decidir sobre la seva vida, que no pugui prendre les seves pròpies decisions tot i estar capacitada per fer-ho? Aquests fets pertanyen a altres cultures diferents de la nostra, però qualsevol hauria de ser capaç d’adonar-se del fet de que encara que sigui propi d’una cultura, no implica que sigui correcte. No serà mai correcte privar a ningú de coses, discriminar, menysprear,infravalorar , només per tenir una constitució diferent, més o menys melanina, unes preferències sexuals diferents i infinites diferències més que podem trobar.
    Quan aquests fets o similars pertanyen a la nostra pròpia cultura, estem tan habituats a ells que ja ni ens qüestionem si són correctes o si ens degraden com a persones. Cal posar en perill la nostra vida amb un consum excessiu d’alcohol, simplement perquè l’associem amb la festa? Cal que les úniques metes que tenim siguin els diners, en comptes de crear una família, estar satisfets amb la feina etc? Cal que milers de noies morin d’anorèxia cada any degut a que la nostra societat té uns ideals de bellesa totalment insans? Doncs, si no cal, per què està passant i ho permetem? Massa cops tanquem els ulls davant aquesta realitat i desviem la vista cap als problemes dels altres, oblidant els que carreguem a la nostra esquena. Per tant, qui som nosaltres per imposar la nostra cultura als altres?
    Com diu el text, barrejar-nos amb altres cultures, gent que no sigui com nosaltres, és una oportunitat increïble. Créixer, madurar, aprendre, humanitzar-nos una mica més, trobar respostes, solucions, noves formes d’encarar els problemes de la nostra societat…tot això podrà passar quan deixem de banda aquestes diferències que existeixen entre les cultures. El fet de ser diferent no ha de separar-nos… si un somriure és universal, perquè no podem trobar altres coses bones que ens uneixin, sense voler canviar a ningú?

    Comentari per Cristina Farré — 24 Novembre 2012 @ 14:43 | Resposta

  72. L’objectiu d’aquest article és posar de manifest que les diferències culturals, no són tan tangibles com ens volen fer creure. Jo opino que les diferencies culturals no han d’implicar cap marginació o discriminació en la societat.
    Poden viure diferents creences juntes? Podem crear una creença global? Les diferents creences poden perjudicar la interrelació entre les persones? I com a pregunta clau, tenim: “Qué queremos decir con diferencias culturales?”
    Aquesta pregunta ens fa trobar els conceptes bàsics d’aquest text. Una altra cultura no sempre ha de produir un xoc cultural i les diferencies culturals, no serveixen per trobar la “cultura més pura”. Un exemple de radicalitat sobre aquest concepte el trobem en l’època nazi.
    Personalment, crec que el racisme, la discriminació…, es produeixen per les diferencies culturals i això s’hauria de parar i poder arribar a conviure sense malestar. No s’ha tindre por d’altres cultures o costums diferents a la “nostra i nostres”.
    Durant els darrers anys, vivim una època de crisis global, en aquest marc és fàcil recolzar-se en les diferències culturals per trobar culpables.
    Al món occidental ens fan creure que les diferències no són bones, no contemplem la possibilitat de que ens poden fer créixer culturalment i personalment.
    Crec que s’hauria de tindre una mentalitat més oberta i poder arribar a comprendre les diferents cultures per ajudar-se entre elles. I fer desaparèixer els aspectes negatius d’unes i altres, sense propiciar el racisme, l’enveja, l’arrogància…

    Comentari per Jaume Fernández Ramells — 25 Novembre 2012 @ 15:02 | Resposta

  73. Des del meu punt de vista, aquest text té tota la raó del món ja que actualment vivim en una societat on la gent critica amb el simple fet de saber que una persona no es de la mateixa cultura que la nostra. Avui dia, també critiquem a la gent sense abans conèixer-la profundundament, cosa que ens fa ser menys persones. En el nostre dia a dia hi ha persones socialment marginades només pel simple fet de ser de diferents ètnies, cosa que discrepo ja que la cultura o religió no fa ser menys persona a ningú. Es que a cas no son persones els marroquins, per exemple? Es més persona qui viu en la seva terra? Nosaltres,no parem a pensar que la gent que actualment pot estar marginada com en el cas dels immigrants els quals estan passant per un moment molt difícil en les seves vides. Gent que ha hagut de renunciar a la seva família i els seus amics al seu país per a poder sobreviure que actualment estan aquí, han de sofrir critiques de gent que els menysprea. Crec que la tothom en general, no som persones perquè deu ens ha dit que som aixi, sinó que els valors i actes que realitzen en la vida ens fan ser menys o més persona. Aixi que en la meva opinió hauríem de mirar als de més d’una manera diferent ja que com he explicat abans no estan aquí per gust.

    Comentari per Irene — 26 Novembre 2012 @ 15:36 | Resposta

  74. En este texto trata de explicar que nosotros creemos que somos muy diferentes de otras culturas, que nosotros hacemos “las cosas normales”, que lo nuestro es lo que hace todo el mundo. Y nunca nos hemos parado a pensar que ellos también creen lo mismo ya que ellos tampoco están acostumbrados a nuestras costumbres.Porque ellos desde pequeños, igual que nosotros, están acostumbrados a hacer estas costumbres y para ellos como para nosotros es lo más normal.
    Algunas culturas dicen que por el solo hecho de que dos personas como por ejemplo: heterosexuales y homosexuales, aunque sean muy distintas en su orientación sexual, si son de la misma raza son capaces de convivir, en cambio, si son de otra cultura no.
    El día en que todas las culturas se puedan relacionar será un mundo mejor porque aunque seamos de diferentes culturas o hayamos nacido en la otra punta de la Tierra, ellos nos pueden enseñar muchas cualidades que nos pueden servir en la vida, igual que nosotros hacia ellos.
    Mi opinión es que todos tendrían que aceptar las diferentes culturas, aunque todos podemos reconocer que alguna vez hemos rechazado a alguien solo por el hecho de ser de otra cultura o por el que dirán. Aunque ellos puedan tener diferente religión o costumbres todos somos iguales. Y puede ser que en algún caso, puedas entenderte mejor con ellos que con otra persona de tu misma cultura.

    Comentari per Marta Gómez Pujol — 26 Novembre 2012 @ 17:49 | Resposta

  75. Som iguals? No, i això ens dona una amplia possibilitat d’aprendre coses noves. Sí que som iguals per dins, potser en alguns aspectes també per fora, però el que es evident, es que cadascú de nosaltres pertany a una ètnia, alguns a la mateixa, alguns a un altra, tots som diferents, però no “diferent” significa pitjor, i aquí es on entra el problema, em crescut pensant que la nostra cultura es la millor simplement perquè es “la nostra”, aferrats al que ens han ensenyat i tenint por del que no es igual a nosaltres, i això es el que ens fa ser així: la por, la por a coses noves, la por a certs aspectes que a la nostra societat podrien representar-se com vulgars, insultants o macabres, la por, m’atreviria a dir, d’aprendre, la gent estima la simplicitat, creixes, t’ensenyen que tal cosa es dolenta, t’ho creus, i mors ignorant. En el que sí que som iguals, es en que dintre de cent anys, estarem sota terra.

    Un altre tema que toca, es que en un intent de mon “globalitzat”, anar a buscar possibilitats en un altre lloc, et converteixi en il•legal, l’únic que et converteix en il•legal es el no tenir diners, el racisme esta a les butxaques de les persones, res més. Es com el fet de trobar-se una persona de color pel carrer i sense conèixer-la ja et caigui malament, però després aplaudir els gols que fa el teu jugador preferit, també de color. O la gent que diu rotundament respectar als demés, però canvia d’acera si ha de passar al costat d’ algú diferent a ell/a. O fins i tot la gent que diu que l’estranger li roba hores de feina, però es deixa robar el doble d’hores per la consola i es japonesa, tot es resumeix a hipocresia infinita.

    Conflictes religiosos? No sabem amb certesa l’existència d’algun Déu, però tot i això ens embarquem en guerres per imposar el nostre Déu com el superior, com he mencionat a dalt, l’únic que busquem, es creure que lo nostre es el millor. I com que la història està escrita, i dialogant s’han aconseguit poques coses, recorrem a la violència.

    Els conflictes son inevitables sigui quin sigui el teu color de pell, d’ulls o l’ idioma que parlis, la lluita constant de classes que ens exposa Marx per exemple, no menciona en cap moment la paraula raça, ètnia o cultura. Però sens dubte, el mon seria millor si fóssim una mica més oberts de ment, i no ens prenguéssim lo diferent com alguna cosa dolenta, sinó com una amplia font de coneixement i d’aprenentatge de coses fascinants.

    Finalment voldria aclarir que les primeres paraules del meu comentari no estan fetes amb mala intenció, simplement penso que sí que tots som éssers humans, però no per això som iguals, i com he deixat ben explicat, que no siguem iguals no significa que uns hagin de ser millors que uns altres, ni viceversa, tots som “únics”. I aclarir també que estic d’acord en gran part en el que ens exposa el text.

    Comentari per Josep Povedano Gómez — 27 Novembre 2012 @ 15:28 | Resposta

  76. Estic totalment d’acord amb aquest article una persona de l’Islam quan ens veu a nosaltres que vestim amb faldilla, jersei de tirants o pantalons curts pensa que estan fent esenyant tanta “cama” i nosaltres quan veiem les dones que van tant tapades (amb el burka) i amb la calor que fa alli i després no poden sortir de casa si no van aconpanyades de un home i si no hi van i les enxanpent les lapiden o les fiquen a la presó i pensem pero que fan!? estan tontos o els hi falta el cervell? Però per amb ells és una cosa natural.
    També no se poden jutjar les persones per el seu color de pell, religions o cultures si abans no les coneixem. La població cada vegada que veiem una altra persona de una altra cultura sempre pensa si és bo o dolent sense haver-lo conegut. Però al cap i ala fi tothom som els mateixos perquè no vam sortit de “Adam i Eva” segons la teoria religiosa o la “teoria de l’evolució ” segons la ciència.
    També no hi ha cap raça més poderosa que cap altra, a la imatge de dalt tothom quan veu la esvàstica pensa en Nazis la raça ària ( la millor raça del món) , però en veritat només vol dir que ta vagi bé, tinguis bona sort.

    Finalment la meva opinió és que si tota la gent penses igual en que no hi hagués discriminació, racisme seriem un món millor ja que tots ens ajudariem abans de mirar el color de pell o la cultura.

    Comentari per Joel Rocaspana — 27 Novembre 2012 @ 16:01 | Resposta

  77. Estic completament d’acord amb aquest article.
    Peró no nomes els occidentals (com he pogut llegir en alguns comentaris) pensem que som els millors , si no cada cultura pensa que aquella es l’adequada i la correcta.
    El principal problema que tenim es que no ens deixem ensenyar, es a dir, no ens agrada aprendre coses d’altres cultures que a primera vista no ens sembla correcte, respecte a la nostra cultura. Tampoc deixem que gent diferent a la nostra cultura s’adapti a la seva manera, pensem que la cultura que nosaltres hem estat criats o educats, diem-ho de la manera que vulguem, es la millor , la que no te cap error i que no es pot canviar per ideologies d’altres cultures.
    Aixo impedeix que siguem mes lliberals, (que vull dir amb aixo ?), doncs que si aprenguéssim una mica de cada cultura seriem molt diferents; ens costaria molt menys adaptar-nos a qualsevol canvi de rutina o d’àmbit, socialment milloraríem ja que no ens costaria conèixer gent nova i diferent… exemples aixi mil.
    Quan dic aixo no vull dir que tots hem de canviar la nostra cultura ni manera de pensar, NO! ni molt menys ,sinó deixar que la nostra ment absorbeixi coses noves per desprès poder elegir correctament el camí adequat.

    Comentari per Liana McDonald Company — 27 Novembre 2012 @ 16:41 | Resposta

  78. Aquest text fa referència als prejudicis que tenim les persones en general sobre les diverses cultures, les diferents ètnies, les diferents maneres de pensar o d’actuar que té la gent…
    Lògicament, l’autor dóna la seva opinió en certs punts del text, per tal de convertir-lo en un article d’opinió.

    Si de cop i volta poguéssim fer un salt en el temps i viatjar fins l’ inici de l’ humanitat, veuríem que totes les persones del món venim d’un mateix origen. És per això, que no s’ha de discriminar a la gent pel color, l’ètnia, la cultura, la religió, el poble, les ideologies…, ja que tots tenim el nostre origen en comú, un no és superior a l’altre, i a l’inversa.

    Un altre fet remarcable podria ser la infinitat de coneixements i innovacions que ens poden aportar d’altres cultures. Per exemple, la xinesa, no ens podria aconsellar sobre la manera de marxar de la crisi i poder arribar a ser una potència mundial? Els hindús, no ens podrien transmetre la passió per la natura, per la meditació, per la tranquil•litat…? I així podria estar tot el text nomenant d’altres cultures, ja que entre tots podem aprendre i millorar i com diu aquell refrany “Com més serem més riurem”.

    També m’agradaria fer una crida a tota la gent nouvinguda en un país (altrament dits immigrants), haurien d’intentar fer un petit esforç per tal d’integrar-se en la seva nova societat, pot ser que en el seu país no es xoquin la mà en saludar-se, no es facin dos petons, o no diguin bon dia i bona nit, però haurien de, com a mínim, provar-ho, esforçar-se, intentar-ho … Això no vol dir que hagin d’oblidar d’ el lloc d’on venen, la cultura que els ha “criat”, la que han “mamat”, la que, en definitiva, els ha fet grans… Però què millor que conèixer i endinsar-se en una nova cultura per tal de créixer com a persona.

    Això també ho transmetria als habitants del país receptor que per una part han d’esforçar-se en donar a conèixer les seves costums però a l’hora han d’estar oberts a entendre la cultura i els costums dels habitants nouvinguts.

    Per tal de no allargar-me més, simplement m’agradaria fer unes quantes preguntes per intentar reflexionar- hi: Som els occidentals millors que els orientals? Si només respectem la nostra cultura, estem fent el correcte? Costa molt integrar-se en una cultura?…

    Comentari per Sergi Guiu Monesma — 27 Novembre 2012 @ 17:31 | Resposta

  79. Nosaltres ens escandalitzem quan veiem una dona àrab tapada completament excepte els ulls, quan veiem el seu menjar, la seva manera de viure o la seva idea de matrimoni. Però els occidentals sempre pensem que nosaltres sóm els normals i que ningú pot sortir dels nostres paràmetres, i si ho fa es tillat de extrany i discriminat. Els occidentals mai ens hem parat a pensar que en pensen la resta del món de nosaltres, nosaltres idolatrem a actors, futbolistes, esportistes…que ni ens coneixen i els quals no ens aporten cap benefici, vivim en una societal on les dones s’operen el cos per estar mes “guapes” i triunfar en al vida, perquè nosaltres tenim aquesta referència de bellessa.

    Una persona encara que sigui immigrant i de diferenta cultura, no es pot catalogar com una persona que ve a destruir la nostra cultura, les persones ens podem diferenciar per sexe i edat, però mai per la cultura, una persona d’una altra cultura no té perquè ser dolenta, al contrari, podem aprendre d’ella, podem gaudir d’un altre punt de vista envers la nostra cultura. Cap cultura és superior o inferior, no hi ha nivells en això de les cultures totes són igualment respectables, per molta diferència que hi hagi.
    Cap cultura té la veritat irrefutable i les lleis perfectes.

    Hi ha gent que per por o per ignorància diu que les persones de les altres cultures s’han de mantenir separades ja que la convivència amb elles és immposible, a vegades és fa més díficil la convivència en persones de la mateixa cultura que entre persones de diferents procedències, cultures o ideologies.

    Els occidentals creiem que sóm els ciutadans perfectes i que trobarem problemes sempre amb persones d’altres cultures, per això en teoria sería molt difícil conviure amb persones no occidentals. En el fons i potser en l’exterior tots sóm iguals, volem amor, volem sentir-nos estimats, de tenir relacions de confiança i sentir-nos protegits independentment de la cultura, tots, repeteixo tots volem això.

    Jo no dic que ara ens hem de ajuntar tots i fer una cultura única, però jo penso que les pròximes generacions han de crèixer sense aquest prejudici cap a les cultures diferents, hem de crèixer sense por a nous horitzonts, sense discriminació, ser una mica més oberts de ment, absorrbir coses d’altres cultures, aprendre a respectar i canviar la percepció de nosaltres mateixos.

    Quan els occidentals accpetem que no sóm ells millors, que no sóm superiors a ningú, en resum quan deixem de ser ignorants i de tenir por i ens obrim al món, més aviat descobrirem el marvellós món que ens envolta i podrem aprendre d’altres cultures.

    Comentari per Martí Vilamajó Solaní — 27 Novembre 2012 @ 18:01 | Resposta

  80. Estic totalment d’acord amb el text, l’autor ens mostra un punt de vista que nosaltres sempre el tenim, però que mai reconeixem i mai volem admetre que les societats son extremadament racistes, encara que hi hagi ajuda als immigrants o campanyes en contra del racisme.

    Però és un fet que poc a poc s’ha d’anar cambiant, com la societat en general, a occident sempre hem tingut aquest prejudici al immigrant i superioritat, però la riquesa i la gran varietat de cultures desconegudes es el que ens porta a la ignorància.

    Això es un problema que ha estat desde els inicis dels temps, ja no s’hi pot fer res per arreglar-ho, si per millorar-ho, esperem al menys…

    Comentari per Eduard Bergé — 27 Novembre 2012 @ 18:46 | Resposta

  81. Crec que la idea principal que el text dona a entendre, és que, no convivim correctament a causa de la diferència entres les cultures que hi ha en el planeta terra. La gent pensa molt diferent, cada persona creu que la seva cultura és la millor que hi pot haver, però mai sabrem quina cultura és millor i quina pitjor. Cada cultura viu amb la seva manera de veure la vida, i justament per això, no hi hauria d’haver conflictes enmig de les diferents cultures, cada persona de cada cultura té la seva manera i els seus drets de expressar-se tal i com vol i amb el que les seves creences el fan creure.
    També cal destacar que el text ens vol donar a entendre que no hi ha cap cultura millor que l’altra i que les cultures occidentals, on creuen que perteneixen a una cultura millor que la resta de cultures per la seva idea de valors universals.

    Jo, personalment, estic d’acord amb les paraules que l’autor del text dicta. Crec que en aquest mon tots som iguals, i tots hauriem de tenir el mateix dret. No hi ha cap cultura superior i no tenir que rebutjar a altres cultures per no fer les coses igual que nosaltres, ja que, igual que per nosaltres és extrany la seva manera de viure la vida, per ells és extranya la nostra manera de viure la vida.

    Comentari per Adrian Vicentiu Rusu — 27 Novembre 2012 @ 19:41 | Resposta

  82. Estic d’acord, ja que tothom diu que la seva cultura és millor que les altres, hi ha gent que critique a les persones de les altres cultures, i me semble que avans de criticar i/o jutjar amb algú, ha de pensar que l’altra persona pot fer el mateix per defensar tant les seves opinions com la seva cultura. Si la gent acceptés a les persones d’altres cultures no hi haurien ni guerres, ni explotacions de les persones com per a utilitzar-les d’esclaus. Poder visitar , observar, comprendre i entendre altres cultures i opinions, serie una manera més facil d’acceptar a les persones i les seves cultures.
    Tant temps que la gent és deixe portar pels liders politics i religiosos, que amb les seves paraules dolces i falses s’amagues radere de les masses populars, sempre seran diferències culturals, cosa que els hi porta al extremisme i a les guerres.

    Comentari per Marius Heghes — 27 Novembre 2012 @ 20:12 | Resposta

  83. Referent al text estic d’acord amb la idea que la majoria de persones tenim la costum d’etiquetar a persones d’altres cultures, pel simple fet del seu color de pell, per com vesteixen, pel seu accent, idioma, per la seva forma d’expressar-se, es a dir, perquè tenen una cultura diferent a la nostra.
    Per un moment, no ens hem parat a pensar que potser no som tan diferents com ens pensem, fins no fa gaire en la nostra societat el paper de la dona estava marcat per l’home i ara ho podem veure reflectit en alguna altra cultura.
    Esta clar, que actualment a causa dels grans canvis socials s’ha produït un canvi en la nostra societat, com per exemple en el paper de la família i la participació de la dona. Al mateix temps, cal destacar que hi ha cultures en què la dona és la que mana o tots els membres de la família fan feines similars, independentment del sexe.

    Comentari per Ester Galisteo — 27 Novembre 2012 @ 20:56 | Resposta

  84. Desde el meu punt de vista, cadascú te la seva opinió. Hi haurà gent que donarà una informació i d’altre gent una de diferent. Sobre totes les coses, el més important es el respecte sobre les diferents opinions, ètnies o persones. No tenim que jutjar a una persona pel seu color de pell, pel seu idioma, pel seu físic, etc…Tenim que se més inteligents que ningú, pel simple fet de que nosaltres som els que d’una manera fem que hi hagi tot el que està passan en aquests moments de incertesa.

    Lo que el text ens reflexa o transimetix en poques paraules és la polèmica mundial que hi ha sobre el racisme. Poden haver solucions, pero sempre hi haurà alguna cosa que evitarar que es solucioni.

    Sobre alguns aspectes del text m’agradaria posar uns exemples: – El repetidor de curs és com si fos aquella persona intocable, que no se li pot dir res, i si passa algo ell estarà pel mig.
    Que vull dir amb aixo, es el cas dels EE.UU tota decisió te que pasa per ells, no poden pendre decision propies, es el que ens mana o encapçala.

    Intentem imitar les coses d’allà, com es el cas de la llengua que ja està passan. De Europeus som molts i sempre estem esperan a que passi algo a Amèrica.

    Amb això que vull dir, que tenim que ser prou valents i afrontar nosaltres sols sense l’ajuda de cap altre país fora de la nostra franja, perque els recursos ja els tenim.

    He exposat desde el meu punt de vista com us he dit al principi, se que amb aixo no solucionarem molta gran cosa, pero no ens rendim ho intentem fins que ho aconseguim.

    Comentari per Dani Ruiz Galiano — 27 Novembre 2012 @ 21:55 | Resposta

  85. Considero que aquest text, tracta un tema de gran interès actualment, les diferències culturals. Que són les diferències culturals? Com sabem, no provenim tots del mateix lloc, i això fa que gran part de la gent discrimini a altres persones simplement per no tindre el seu color de pell, per la forma de vestir i fins i tot per la seva forma de pensar. Però les diferències socials o culturals han arribat tan lluny, fins al punt de que la discriminació truqui a les nostres portes. Situacions tan quotidianes com un conflicte entre una comunitat de veïns, entre germans que tenen diferents tendències polítiques, o entre una parella pel simple fet de casar-se per l’església o pel jutjat.

    Les diferències culturals, no són noves d’ara, n’hi ha hagut sempre, com per exemple: El genocidi dels nazis envers els jueus, la persecució de Cristians en èpoques de l’Imperi roma i actualment el conflicte entre Palestina i Israel, són alguns dels exemples més clars.

    Nosaltres els occidentals, tenim un pensament bastant erroni sobre com som i com influïm en la resta del món. Només pel fet d’estar més avençats tecnològicament i científicament o per ser més liberals que d’altres països, creiem que ho sabem tot i que el que facin membres d’altres cultures està mal fet, perquè no ho fan igual que nosaltres. Totes aquestes diferències culturals han de ser un bé per la humanitat, hem d’aprendre d’aquestes diferències, ja que això ens millora i ens realitza com a persones per poder viure en pau i harmonia amb tothom.

    Comentari per Alfonso Martínez — 27 Novembre 2012 @ 22:44 | Resposta

  86. En mi opinión este es un tema que posiblemente nunca tendrá fin. Se ha discutido, se discute y se discutirá siempre. Es bastante difícil que las personas vivamos sin prejuicios hacía la gente y sus costumbres, sean blancos, negros, musulmanes, chinos o argentinos. Aclaro que yo lo veo muy difícil pero no quiere decir que no lo quiera. Que sería mejor que vivir en una sociedad igualitaria? ¿Una sociedad donde simplemente somos gente solo eso, sin hacer distinciones?.
    Todos somos diferentes( aunque en el fondo nos parecemos porque todos buscamos lo mismo: ser felices) por ejemplo yo soy de otro país y me he podido adaptar con facilidad, quizás sea porque aunque son culturas y costumbres diferentes, tienen aspectos similares y cuanto más diferentes son las culturas más nos cuesta adaptarnos.Y cuando digo ”adaptarnos” me refiero a aprender el idioma, aprender las costumbres o cambiar de forma de vestir solo para ser una más, para pasar desapercibida porque en estos tiempos ser ”diferente” a los demás significa que te miren raro o que te señalen con el dedo, parece que es mejor parecer todos robots con el mismo comportamiento, con la misma forma de vestir y de pensar que marcar la diferencia, tener nuestro propio sello…

    Antes de criticar a otros países, personas o costumbres, tendríamos que mirar y examinar atentamente nuestra cultura que es tan o incluso más criticable que la de otros lugares. Vivimos en una sociedad en la cual lo más importante es lo material, es mejor persona el que más tiene, criticamos a la gente sin importarnos lo que sienta, una sociedad en la cual no hacemos nada a cambio de nada, una sociedad ignorante que cree que solo sus creencias son correctas y superiores a las otras . Por estas y más razones creo que no estamos en posición de juzgar a otras culturas cuando la nuestra tampoco es un ejemplo a seguir.

    Si es verdad que estoy a favor en que todos podríamos vivir sin hacer distinciones entre las personas por el color de piel o país de procedencia tan solo fijarnos en su interior y en el valor que tiene como persona, pero hay ideales y costumbres que por más que pienso y pienso,no me caben en la cabeza tales como que a algunas mujeres africanas se les extripe el clítoris para que no puedan experimentar el placer sexual o que tengan que salir tapadas y con la compañía de un hombre. Creo que tanto hombres como mujeres tenemos los mismo derechos pero por el mismo tema de las diferencias culturales, al igual que ami me parece una barbaridad dichas creencias, a un hombre africano o musulmán le parecerá descabellada mi opinión.

    Comentari per Camila Ospina — 27 Novembre 2012 @ 22:52 | Resposta

  87. En l’article, l’autor ens explica amb claredat que tots som iguals, sense fer cap distinció, encara que moltes vegades puguem arribar a pensar que per haver nascut en un lloc i ser d’una manera determinada som superiors als altres. Som tots persones humanes que, per diverses raons, naixem en un lloc o en un altre. Però no per aquest motiu s’ha de pensar que haver nascut en una zona et fa ser el millor i en canvi néixer en una altra et fa ser el pitjor. Ser el millor o el pitjor no depèn de la nostra nacionalitat sinó de desenvolupar unes qualitats o unes altres.
    Depèn del lloc on haurem nascut pertanyerem a una ètnia o una altra. Cap ètnia és millor, ni cap és perfecta. Cadascuna té diferents ideologies que tots hem de respectar. Perquè el que a nosaltres no ens sembla correcte, pot ser que a les persones que no pertanyen a la nostra mateixa ètnia, els hi sembla una cosa brillant i a la inversa. En el text, l’autor et fa reflexionar i pensar en quantes vegades hem jutjat a algú que no sabem perquè fa una cosa de determinada forma. Que a nosaltres potser ens sembla estranya, i potser a la seva cultura és una cosa important, que nosaltres obviem, perquè només ens limitem a observar i opinar, només ens mirem el nostre melic, sense informar-nos ni interessar-nos per cultures que no són la nostra. Quan veiem que alguna cosa no la fan com nosaltres la fem, considerem que la seva manera de fer no és la correcta, i que s’ha de fer com portem fent nosaltres tota la vida. Perquè creiem que som superiors, que tot aquell que tingui un pensament aliè al nostre és inferior i, desgraciadament, no ens adonem que si coneixem noves maneres de fer, siguin de la cultura que siguin, potser ens ajuden a millorar.
    Si tots junts féssim el mateix i ens respectéssim els uns als altres aconseguiríem que la nostra societat funcionés d’una manera millor i arribaríem més lluny del que fins i tot nosaltres mateixos ens podem imaginar.

    Comentari per Alba Cases — 27 Novembre 2012 @ 23:05 | Resposta

  88. És cert que sempre els occidentals estem criticant el que fan els altres,les seves costums, la seva religió,etc. I ho fem perquè pensem que nosaltres som millors amb tot, però això en realitat ho fa tothom, perquè tothom es creu millor als altres.
    Jo crec que tothom es lliure a la seva manera, uns amb la seva forma de pensar, els altres amb la forma de vestir-se… però tothom ho és. Segurament que hi hauran moltes persones que et criticaran per aquestes raons o simplement perquè ets d’un altre país o tens la pell d’un altre color o ets de diferent religió. Però com ja he dit cadascú és lliure de pensar com vol i de fer les coses com vol i la gent que et critica com ho fas, doncs que ho faci, en el fons és lliure de fer-ho també.

    Comentari per Laura Mas — 27 Novembre 2012 @ 23:45 | Resposta

  89. L’autor d’aquest article ens vol fer refleccionar sobre el que pensem de les persones d’altres cultures i entendre-les o almenys respectar-les, ja que no són gaire diferents a la nostra. Les úniques diferències són la manera de vestir, el color de la pell o la manera de pensar. Aquestes coses no ens haurien d’interessar a l’hora de conèixer una persona d’una altra cultura, sinó que l’hauríem de respectar com respectem les persones de la nostra cultura.

    L’article vol buscar una resposta per al nostre comportament irracional davant d’ altres persones que no se’ns assemblen en alguna cosa, tot i que sóm iguals, ja que tots pertanyem a la mateixa raça, la raça humana, i les diferències són mínimes.

    La informació per donar resposta a la pregunta que es fa el text és molt simple, ja que aquestes situacions es troben dia a dia, nomès et cal anar en una classe o pel carrer i veure el menyspreu que hi ha davant d’altres persones, en lloc de voler-les conèixer i així tindre una concepció diferent al món.

    Els conceptes claus d’aquest text són bàsicament la cultura, la convivència, l’acceptació, el respecte i el rebuig, que crec que seria el concepte clau del text ja que és sobre el que parle el text, el rebuig que tenim davant les altres cultures.

    Jo crec que el text ens vol fer reflexionar sobre el per què ens comportem d’aquesta manera tant ignorant davant la gent que és igual a nosaltres, que té les mateixes necessitats però que en alguns aspectes és diferent i canviar la nostra actitud davant d’elles. Aquesta situació canviarà nomès quan les persones tinguin una ment més oberta i no mirin les diferències que hi ha entre ells. Dóno per certes la majoria de les idees que proposa però el que diu que tots sóm uns ignorants no em sembla bé ja que no tothom és igual i no tothom fa o es comporta com ho diu al text. Crec que la globalització té molts efectes positius, ja que la gent aconseguirà tindre una ment més oberta i acceptar la resta de les cultures, coneixent-les. La meva conclusió sobre el tema és la que dóno tot el temps, i és la de deixar de banda les discriminacions i crear un entorn més agradable per a tothom.

    Comentari per Alina Turean — 28 Novembre 2012 @ 15:56 | Resposta

  90. Segons el text els occidentals (nosaltres) mirem malament a altres cultures pe’l simple fet de ser diferents. D’aquesta manera ens creiem que la nostra cultura es superior , però els altres també ho fan això. Ens jutgem mútuament les coses que nosaltres no faríem mai però que per amb ells son normals .El que jo veig es que a nosaltres el que ens passa es que valorem les coses superficialment. Que valorem més l’exterior que el interior i, a la vegada, sóm molt materialistes i solament pensem en nosaltres mateixos.
    Hi ha dos tipus d’opinió a l’hora de valorar aquesta situació :
    Els que son molt patriòtics i que solament tenen les seves costums i no accepten les costums dels altresi les discriminen.
    I els que parteixen de la base que cadascú te la seva pròpia cultura , que cadascú es com es i que s’ha de respectar . Tots podríem aprendre de tots sense jutjar a ningú.
    Jo crec que el problema no es que una cultura sigui superior a una altra sinó que cada cultura te la seva pròpia visió del món. Què tots som diferents, siguem de la cultura que siguem, e, inclús, els de la mateixa cultura no som copies amb els mateixos sentiments i comportaments, sinó que som lliures i capaços de decidir.

    Comentari per Jessica Alcantara Montalban — 28 Novembre 2012 @ 18:44 | Resposta

  91. Aquest text ens parla sobre el concepte que prenem les persones de les diferències culturals, la manera que cadascú de nosaltres podem valorar que sigui una diferencia cultural o simplemnet de personalitat o acitud en la qual actuem .
    La immigració és perjudicial o el contacte cultural és enriquidor? Cadascú te maneres diferents de pensar i pot ser que consideri que una cosa esta ben feta o mal feta, pero com savem si algú considera que el que fem és bo o és dolent? Normalment les cultures ajuden a valorar aquest tipus de coses ja que cada una segueix mes o menys una pauta. A partir de cada manera de pensar o d’actuar de totes les cultures podriam diferenciar fets . El contacte directe amb diferents cultures és molt enriquidor i sovint ens dóna moments gratificants.

    Poden existir moltes diferències entre dues persones dintre d’una mateixa cultura, i això no és important? En alguns casos ho podría ser més i tot. Pel simple fet de no tenir el mateix color de pell, parlar diferent o no tenir les mateixes costums les persones ens discriminem unes a les altres ,pero mai ens parem a pensar si aquella persona que no acceptem pot ser un be per la societat.
    El problema està en que la gent som en general bastan tancats ens els coneixements d’aquest àmbit i no volem conèixer allo que tenim mentalitzat que no ens agrada, pero podriam sorprendrens a nosaltres mateixos si fossim més comprensius.

    Comentari per Paula Ramos Fernandez — 28 Novembre 2012 @ 19:49 | Resposta

  92. El text té com ha objectiu ensenyar i demostrar al home occidental del perquè està equivocat en la manera de pensar sobre altres cultures, en la forma que té de criticar-les, de creure’s superior i de que a l’hora en que persones de diferents cultures s’uneixen, els occidentals voler inculcar les seves idees.
    Algun dels interrogants que ens planteja el text és, perquè les persones occidentals es pensen que tenen l’autoritat per poder pensar que les altres cultures són inferiors? M’ autocontesto aquesta pregunta pensant que l’home occidental com que té millor tecnologia, “millor calitat de vida” (ho fico entre parèntesis perquè veien com està el món actualment no sé si són ells els que tenen millor calitat de vida o nosaltres), millor de tot i en abundància ja ens creiem els amos i senyors de l’escala evolutiva i cultural, amb suficient enteniment per a poder jutjar. I un altre interrogant que ens planteja és, algun dia podran conviure més de una cultura juntes sense que una es cregui millor que les altres? O, les altres cultures no rebutgen les altres cultures com a instint a la por cap a lo desconegut?
    Per obtenir la resposta a aquestes preguntes tindríem que poder observar a totes les cultures, preguntar a persones de cada cultura que en pensa de les altres i a partir d’aquí reflexionar si seria viable una utopia on totes les cultures visquessin sense conflictes.
    Potser, el concepte més bàsic que em de tenir clar és que lo que de veritat fa tenir aquesta inferioritat cap a les altres cultures, és segurament, les distancies les unes amb les altres.
    A les conclusions les quals estem arribant serien que fins que les cultures no acceptessin a les altres sense por, a descobrir-les, a introduir coses de les altres cultures a les nostres, no acceptarem que totes les cultures són iguals i que lo que tenim que fer és conviure les unes amb les altres.
    Es dona per suposat, i això implica que les persones que siguin de ment estreta, es a dir, que no estigui disposada a expandir els seus horitzons sense por, aquesta persona es quedarà estancada en el seu pensament conservador.
    Finalment, el meu punt de vista sobre aquest problema, es que es un problema amb difícil solució, per no dir que impossible, ja que en aquest món de egoisme, de no pensar pels altres sinó que nomes pensar per un mateix, que com més tens millor, sempre hi hauran persones que es creuran superiors als altres i això, per desgracia, difícilment podrà canviar.

    Comentari per Sergi Picoy Cugat — 28 Novembre 2012 @ 20:12 | Resposta

  93. L’objectiu de l’autor és fer reflexionar a la societat europea de no jutjar a les persones que tinguin cultures diferents. També ens diu que no està bé que nosaltres pensem que la nostra manera de fer és la vàlida i per tant la millor, i que tenim una actitud negativa cap a altres cultures sobretot per la nostra ignorància.
    Es pregunta per què la gent de diferents cultures no es pot portar bé, quan en realitat tots som iguals, encara que amb maneres de fer diferents.
    Creiem que al ser de diferent color de pell, de no parlar el mateix idioma i de tenir diferents creences religioses fa que la convivència sigui més “difícil” quan en realitat no ho és. Simplement hem de deixar de banda les diferències. A més a més, no tothom que tingui la mateixa cultura es pot entendre de la mateixa manera, per exemple, algú de la teva edat no pensarà igual que alguna persona de la mateixa cultura però amb deu anys de diferència, i en canvi potser algú de la teva mateixa edat però de diferent cultura sí.
    Finalment, jo dono la raó a l’autor i crec que de problemes entre la societat sempre n’hi haurà. Però, la veritable raó per la qual la societat discrimina les persones és realment el color de pell? Crec que és més per la classe social (els diners).
    Penso que conèixer gent d’altres cultures ens enriqueix i ens ajuda a ser menys ignorants.

    Comentari per Gemma Escoda — 28 Novembre 2012 @ 20:23 | Resposta

  94. jo crec que aquest es un tema que tothom parlarà sempre, mai es deixarà de parla sobre això i sempre es discutira la manera de veure les coses entre les persones.

    El tex va del rebuig que tenim avegades amb la gent que no és igual que nosaltres o simplement per tindre unes costums diferents els rebutjem sense una raó clara, i aquest pensament hauría de canvia ja que no tenim perque rebutjar a una persona sense motiu i encara menos per les seves costums o manera de ser. Penso que tothom té dret a expresarse com es i de la manera que és i la resta de persones hauria d’apendre d’aquestes diferencies que hi ha entre els humans i també respectarles.

    Trobo que hauriem de deixar de banda la discriminació i començar a valorar a les persones tal i com són i amb les seves diferencies i no per lo que podria dir la gent.
    si tothom pogués intentar canviar de pensament el món sería una cosa totalment diferent i ja no haurien tantes esbaralles… i hauria molta més pau i serenitat tant al carrer com a casa.

    Comentari per Marcela Rodríguez — 28 Novembre 2012 @ 20:57 | Resposta

  95. Si nosaltres pensem que sóm els que tenim la millor cultura pel fet d’haver conquerit més territoris i no haver acceptat les altres cultures potser nosaltres tenim la pitjor.
    No crec que les cultures siguin tan diferents, simplement penso que estàn encarades desde un altre punt de vista. Tal com aquí la gent es fica bottox o s’opera per tenir uns pits més grans, a l’Àfrica es fiquen plats a la boca i les orelles.
    Tots hauriem de tenir uns coneixements sobre les altres cultures, podríam aprofitar-los pel nostre dia a dia i per afrontar situacions desde uns altres punts de vista.
    Nosaltres parlem de diferències culturals cuan no hi ha hagut prou contacte amb elles per poder coneixer-les bé, perquè del contrari trobariam molts punts en comú, per exemple totes les cultures fan rituals funeraris, d’una manera o d’una altra, però els fan.

    Comentari per Joan-Marc Lucas Clua — 28 Novembre 2012 @ 21:03 | Resposta

  96. Estic totalment d’acord amb l’article, ja que el que pretén és, simplement, fer-nos veure que la nostra cultura no és millor ni pitjor que cap altra, i que la nostra societat ens fa ser materialistes i superficials, perquè classifiquem a les persones pel seu color de pell, la seva manera de vestir, les seves creences religioses, els seus costums o tradicions, el seu idioma, etc.

    L’autor ens proposa que aprenguem a entendre les diferents cultures i que les respectem, encara que no les compartim. Es una forma d’enriquir-nos. Si estudiéssim les diferents cultures, probablement entendríem molts dels actes que es fan a cada cultura. Aprendre a empatitzar és una de les moltes coses que caldria fer per evitar que el fet de ser de diferents cultures sigui un problema. Moltes de les coses que nosaltres fem, poden resultar estranyes a una persona que tingui diferents creences culturals respecte a les nostres, i a l’inrevés. Moltes vegades, la forma que tenim de percebre el món està condicionada bàsicament pel lloc en que vivim, pel que ens han inculcat des de petits. Hi ha gent que no els hi agrada que els anomenin racistes, que prefereixen dir que són “ordenats”. Bé, es una altra manera de dir-ho, però al cap i a la fi sempre anem a parar al mateix lloc; a la discriminació racial o cultural.

    El concepte clau del text podríem dir que és el rebuig, o inclús la por a obrir-nos a nous mons, la por a tot allò desconegut.

    En resum, crec que hauríem de deixar de banda d’una vegada per totes els prejudicis i aprendre a conviure amb gent amb diferents ideologies. Sempre està bé aprendre coses noves.

    Comentari per Laura Faura Vilalta — 28 Novembre 2012 @ 22:47 | Resposta

  97. Aquest text fa una raflexió en general de les cultures.En com associem la seva manera de pensar , amb la nostra el “popurrí” de cultures que cada vegada és més freqüent , ja que molts factors fan que això sigui posible. Encara que nosaltres , bé, tots no , però si molts de nosaltres , intentem pensar o creiem que la nostra cultura és la més adequada , i la més “normal” . Per exemple hi ha molta gent que mira malament a gent de diferents cultures , perque la seva cultura no els deixa fer determinades coses ; com ara a les dones àrabes no s’els hi permet ensenyar els seus cabells , anar tapades fins dalt o bé no sortir al carrer si no és amb el seu marit . Clar que també cal dir que les coses que rocen el machisme , com és en aquest cas , no es pot amagar en cultura , desde el meu punt de vista . Una cosa que és clarament machista, feminista , o que pugui perjudicar amb alguna altra persona pel fet , de que sigui “la cultura” no es acceptable .

    El text com ens diu avans cada vegada les cultures barrejades són més freqüents , gràcies a la globalització ; i un exemple claríssim , és la nostra , i ara amb aquesta época que és nadal , nosaltres celebrem ,la cagada del tió , cosa que és de la nostra cultura catalana , després al mateix temps , justament el mateix día celebrem l’arribada del pare Noel .

    Coses com aquestes fan que la nostra cultura sigui una barreja de les altres fent així que sigui més extensa .

    En resum el fet de barrejar cultures és una font d’aprenentatge que ens permet assimilar la vida des d’altres punts de vista que ens ajuden a avançar, créixer , com a persones.

    Comentari per GeorginaMartin — 5 Desembre 2012 @ 17:02 | Resposta

    • Aquest comentari està lliurat fora de termini.

      Comentari per agrinan — 6 Desembre 2012 @ 23:57 | Resposta


RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: