Filoeleutheria

26 Setembre 2011

Fragments del poema del Ser. Parmènides.

.

.

1. Proemi:  “Les egües que em condueixen tan lluny com volia arribar m’han emmenat, perquè tot enduent-me m’endinsaren pel molt revelador camí de la deessa que condueix l’home sabedor a través de totes les ciutats.

Per allí vaig ser conduït. Per allí em conduïren les assenyades egües arrossegant el carruatge i unes donzelles mostraven el camí. (…)

les filles del Sol, havent deixat la mansió de la Nit,  s’afanyaven a emmenar-me vers la llum tot fent enrere amb llurs mans els vels del cap.

En aquest indret es dreça la porta etèria dels itineraris de Dia i Nit, (…)

la deessa m’acollí afectuosa prenent-me la meva mà entre les seves i parlant-me d’aquesta manera se m’adreçà:

“Oh jove que acompanyes aurigues immortals i arribes a la nostra llar amb les egües que et condueixen, sigues benvingut, ja que no és pas un mal fat qui t’ha empès a recórrer aquest camí allunyat, en veritat, de les fressades senderes dels homes, sinó  Themis i Diké  Cal que prenguis esment de tot:

del cor impassible de la veritat ben circular així com dels parers dels mortals, en els quals no hi ha vertadera convicció.”

Allò mateix és pensar i ésser

“Allunya la teva ment d’aquella senda d’investigació; que l’hàbit, fet de nombroses experiències, no t’arrossegui per aquest camí a ser instrument dels teus cecs ulls, de la teva ressonant oïda i de la teva llengua. Jutja amb la raó la meva aportació al debat”

 

“ Et narraré les dos úniques vies d’investigació imaginables : la primera, que és Ésser  i no és no-Ésser, el  camí de la veritat; l’altre, que no és i que és necessari que no sigui, és una via totalment impracticable”

 

2. Via de la veritat :  No ens queda més que un camí que recórrer: l’ésser és. I hi ha molts senyals que l’ésser és increat, imperible, perquè és complet, immòbil, etern. No va ser, ni serà, perquè és alhora sencer en l’instant present, un, continu. Perquè, quin origen pots buscar-li? Com i d’on haurà crescut? No et deixaré dir ni pensar que és del no-ser. Ja que no pot dir-se ni pensar-se que no és. Quina necessitat ho va fer sorgir tard o d’hora, si ve del no-res? Així doncs, és necessari que sigui absolutament, o que no sigui en absolut. algun dia. Així està extingida la generació i la destrucció és inconcebible. (…)

L’ésser tampoc és divisible, perquè és tot ell idèntic a si mateix. No pateix ni augment, cosa que seria contrària a la seva cohesió, ni disminució; sinó que tot està ple de ser. També és enterament continu, perquè l’ésser és contigu en ser. (…)

D’altra banda, és immòbil, tancat en l’estretor de poderosos llaços. No té principi ni fi, ja que hem rebutjat el seu naixement i la seva mort, i a elles repugna la nostra convicció vertadera. Roman idèntic a si mateix, en el mateix estat i per si mateix. També roman immutable, en el mateix lloc, perquè la poderosa necessitat ho manté estretament als seus límits que ho subjecten per tot arreu.

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: