Filoeleutheria

7 Mai 2011

L’home sense atributs (I)

Filed under: Antropologia,Societat — agrinan @ 22:58
Tags:

[…]l’afalagava el pensament de què pot ser no fossin atracadors, sinó burgesos com ell, una miga beguts i mancats del fre inhibitori, els quals, en veure’s sorpresos per la seva aparició esmunyidissa, descarregàren el seu odi, odi que està sempre latent (contra ell i contra tot estrany), com la tempesta en l’atmosfera. Ell mateix sentia quelcom semblant també de tant en tant. Moltíssims homes se senten avui dia en lamentable contradicció amb una altra infinitat de semblants. És un tret característic de la cultura l’arrelada desconfiança que sent l’home davant de tots aquells que no entren en la seva pròpia esfera, o sia, que no solament un germànic considera a un jueu com a un ésser inferior o inconcebible, sinó que el mateix pensa un futbolista d’un pianista. En definitiva, l’objecte existeix només en virtut dels seus límits i gràcies a una actitud en certa forma hostil contra l’ambient que l’envolta; sense el Papa no s’hauria donat Luter, i sense els pagans, tampoc el Papa; per això és innegable que la més profunda analogia de l’home en relació als seus semblants radica en la seva desestimació. […]

ROBERT MUSIL, L’home sense atributs, (1930).

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: