Filoeleutheria

21 Novembre 2010

Hel·lenisme: astrònoms

Filed under: Astronomia,Mathemata — agrinan @ 01:10
Tags: ,

Aristarc de Samos (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) (310 aC – 230 aC) era un astrònommatemàtic grec, nascut a SamosGrècia. Ell és la primera persona que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l’univers conegut.

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l’emblemàtica Biblioteca d’Alexandria en la qual s’hi reunien les ments més privilegiades del món clàssic. En aquell moment la creença òbvia era pensar en un sistema geocèntric. Els astrònoms de l’època veien que els planetes i el Sol donaven voltes diàriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut Aristòtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi. La Terra era el centre de l’univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn a la Terra. Però existien certs problemes a eixes afirmacions.

Alguns planetes com Venus i, sobretot, Mart descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien orbitar el Sol i aquest al seu torn orbitar respecte la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.

Les seves idees astronòmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El paradigma que dominava era la Teoria geocèntrica de Aristòtil i desenvolupada per Claudi Ptolemeu. Va caldre esperar a Copèrnic quasi 2000 anys més tard perquè triomfara el model heliocèntric.

Per desgràcia del seu model heliocèntric només ens queden les citacions de PlutarcArquimedes. Els treballs originals probablement es van perdre en un dels diversos incendis que va patir la biblioteca de Alexandria.

Font

Hiparc de Nicea (c. 190-120 a. de C.), també conegut com Hiparc de Rodas, va ser un matemàtic i astrònom grec, el més important de la seva època. Hiparc va néixer a Nicea, Bitinia (avui Iznik, Turquia). Se’l considera el primer astrònom científic. Va ser extremadament precís en les seves investigacions, de les quals coneixem una part per comentar-se en el tractat científic Almagesto de l’astrònom alexandrí Tolomeu, sobre qui va exercir gran influència. Els seus càlculs de l’any tropical, durada de l’any determinada per les estacions, tenien un marge d’error de 6,5 minuts pel que fa als mesuraments moderns. Va morir a Rodas, Grècia, l’any 120 a. de C.

Només ha sobreviscut un dels seus treballs, anomenat Commentary on Aratus and Eudoxus el qual no és precisament de les seves principals labors. Va ser escrit en tres llibres: en el primer nomena i descriu les constel·lacions, en el segon i tercer publica els seus càlculs sobre la sortida i entrada de les constel·lacions, al final del tercer llibre dóna una llista d’estrelles brillants. En cap dels tres llibres Hiparc fa comentaris sobre matemàtiques astronòmiques. No va utilitzar un sol sistema de coordenades sinó un sistema barrejat de diversos tipus d’elles.

Va realitzar importants contribucions a la trigonometria tant plana com esfèrica, va publicar la taula de cordes, primerenc exemple d’una taula trigonométrica, el propòsit de la qual era proporcionar un mètode per a resoldre triangles. També va introduir a Grècia la divisió del cercle en 360 graus.

En astronomia va descobrir la presesión dels equinoccis i va descriure el moviment aparent de les estrelles fixes el mesurament de les quals fou de 46′, molt aproximat a l’actual de 50.26″. Va calcular un període d’eclipsis de 126.007 dies i una hora; va calcular la distància a la lluna basant-se en l’observació d’un eclipsi el 14 de març de 190 a. de C. El seu càlcul fou entre 59 i 67 radis terrestres, molt proper el real (60 radis). Va desenvolupar un model teòric del moviment de la lluna basat en epicicles.

Hiparc elaborà el primer catàleg celeste que contenia aproximadament 850 estrelles, diferenciant-les per la seva lluentor en sis categories o magnituds, classificació que àdhuc avui s’utilitza. Probablement aquest treball va ser utilitzat per Ptolomeu com a base per al seu propi catàleg celeste. Sobre aquest últim va tenir gran influència i, en rebutjar la teoria heliocéntrica d’Aristarc de Samos, fou el precursor dels treballs geocèntrics de Ptolomeu.

Font

Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: