Filoeleutheria

2 Octubre 2010

Quina cultura general s’ha d’adquirir per exercir una ciutadania responsable?

“Hi ha un consens força generalitzat entre els analistes sobre el fet que, en l’actualitat, es pot constatar la incapacitat creixent de molts ciutadans per exercir amb rigor el seu vot i tutela democràtics. Gran part de la ciutadania es desentén d’allò públic i comú i es retira en allò privat, ja sigui en un oci banalment reduït a pura diversió, o bé professionalment en un treball superespecialitzat i fragmentari.

L’evolució de la societat moderna ha tendit a magnificar la vida privada en detriment de la pública, de la política col·lectiva i de la bona salut de la democràcia. Pot semblar una paradoxa, però la mateixa modernitat que va edificar la democràcia, l’està banalitzat o afeblint-ne la salut a mesura que desvia els esforços i interessos dels ciutadans envers allò que és privat.

D’una banda, la vida professional “privada” concentra i exigeix cada vegada més els esforços continuats de la població. A més, una altra part amplíssima del temps i les disponibilitats restants es dediquen a una vida encara més “privada” d’oci, consum i diversió.

El ciutadà modern sent una indubtablement forta pressió perquè mantingui i augmenti la seva capacitació productiva, professional, especialitzada i experta. Sens dubte, sent una pressió molt similar per consumir els productes més variats i omplir satisfactòriament el seu temps d’oci i esplai.

Res a dir a tot això, ja que són clarament les dues dimensions clau de l’actual societat avançada: coneixement i alta productivitat tecnològica, però també consum i espectacle. No obstant això, moltes vegades s’obvia el preu pagat, el cost subjacent de relegar la vida política “pública” a un segon pla. Per això llangueix i s’afebleix l’exigència ciutadana d’atendre  col·lectivament i democràtica les dificultats globals cada cop més complexes de les societats actuals.

Evidentment no oblidem que, des de fa dècades, les possibilitats de la representació democràtica minimitzen l’interès creixent i l’obsolescència cognitiva dels ciutadans davant els complexos problemes públics. Es tendeix –al nostre parer, excessivament– a desplaçar moltes qüestions del debat ciutadà i a remetre-les a la decisió (o si més no mediació) de “comitès experts”, “d’informes tècnics” o dels fòrums polítics “professionals” dins i fora dels partits. La poca preparació o disponibilitat dels ciutadans per fer-se càrrec de tots els complexos secrets d’allò que és “públic polític” és la causa de l’actual incultura política i debilitat democràtica. Ara bé, aquesta acostuma a ser una raó esgrimida sovint però poques vegades analitzada a fons i, encara menys amb decidida voluntat d’esmenar-la.”

Gonçal MayosLa societat de la Incultura. Cara oculta de la societat del coneixement?


Anuncis

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: